11/05/2011

'Hats off to the poet'

2 min

Ara que Barcelona celebra la seva anual Setmana de la Poesia -benaurada i enaltida sia, i que tothom triï i remeni del seu programa tan ric les propostes que més li plaguin-, ve a tomb cridar l'atenció sobre l'aparició d'un llibre de versos que no hauria de passar per malla. Es tracta de Carants , quart volum de l'obra poètica de Bartomeu Fiol, un dels poetes en actiu més importants amb què compta ara mateix la literatura catalana, que aplega aquí la seva producció dels últims anys. A saber: Càbales del call , de l'any 2005, Continuació o represa dels poemets de Montsouris , del 2007, D'un cànon socarrat , del 2009, i el fins ara inèdit Quòdlibet de coetanis que foren , acabat d'escriure tot just l'any 2010. És de justícia remarcar que aquest Carants (que si l'Alcover-Moll no falla, que no ho fa mai, és el topònim d'una muntanya de la Conca de Tremp) ve a afegir-se a un projecte editorial de primer ordre que en el seu dia va gosar poder iniciar l'editor Isidor Cònsul, mort tan i tan abans d'hora, i que ara gosa poder continuar -a desgrat de trobar-nos en uns temps francament pèssims per a la lírica- l'editor Josep Lluch, sempre sota el segell de les Edicions Proa.

El projecte editorial en qüestió consisteix en la recuperació, via edició de l'obra completa, de la poesia de Bartomeu Fiol. Es va posar en marxa l'any 1998, gràcies a la insistència d'un parell d'admiradors de la poesia fiolesca que es deien Baltasar Porcel i D. Sam Abrams, i que van convèncer Isidor Cònsul de la necessitat de tirar-lo endavant. El resultat, que es completa ara amb Carants , és una de les millors notícies que ha rebut la literatura catalana en molt de temps. Els poemes de Fiol, que durant una pila d'anys es van donar a conèixer en autoedicions i/o en tiratges quasi clandestins, van trobar finalment una plataforma idònia per sortir a camí dels lectors que de forma natural, i sense encara saber-ho, necessitaven tenir-hi accés.

La poesia de Fiol renuncia explícitament a ser bella o agradosa i es proposa, a canvi, com un instrument d'indagació de la naturalesa humana. Curiosament -i és possible que això desagradi al seu autor, de manera que, per si de cas, me'n disculpo per endavant- constitueix una de les obres artístiques més rotundament belles del nostre temps: per la radicalitat amb què és concebuda, per la llibertat amb què és pensada, per la fecunditat de la seva escriptura, per la brutalitat de la seva ironia, per la generositat de la seva proposta (ell en diria intent), per la sinceritat de la seva tendresa, per la totalitat de la intel·ligència que inclou i regala a mans plenes, aquesta poesia és un monument a la nostra llengua i a la dignitat dels qui la compartim, tant si la parlem com si no ho fem. Seria tallar massa curt citar uns versos a l'atzar: si em permeteu un consell, entreu dins Carants , o dins qualsevol altre llibre de Bartomeu Fiol, i gaudiu-ne ben a pler. I després, afegiu una ploma al capell i traieu-vos-el, en honor d'un poeta que ens ha millorat a tots.

stats