19/10/2011

Estratègies de comunicació

2 min

És una llàstima que Ángel Acebes ja no estigui en primera línia política, perquè aquests dies hauríem gaudit amb les seves consideracions sobre la conferència de pau que es va celebrar dilluns a Sant Sebastià. Segur que en algun moment hauria deixat anar la paraula miserables , que només ell ha sabut declamar amb aquell punt de tremolor lírica a la veu, que no se sabia mai si era d'odi o de malenconia. I ben possiblement hauria recordat que aquests que ara diuen que volen la pau van ser els mateixos que van perpetrar la barbàrie de l'11-M, perquè per molt que es disfressessin de moros ell els havia vist la txapela.

Ja no tenim Ángel Acebes, què hi farem, però sí que tenim Esteban González Pons, alumne avantatjat de l'escola valenciana del PP i que tampoc no ho fa gens malament: afirmar que Bertie Ahern, Gerry Adams, Kofi Annan, Gro Harlem Brundtland, Pierre Joxe i Jonathan Powell no tenen "ni punyetera idea sobre el conflicte que s'ha viscut al País Basc" té el seu mèrit. Amb un parell, don Esteban, que ja ho deia Uribarri a Eurovisión: el que passa és que a l'estranger ens tenen mania. I per descomptat, tenim i sempre tindrem, com deien Els Amics de les Arts, el diari Abc , que ahir publicava una de les seves portades més memorables: hi sortien fotografiats a tota plana els líders internacionals de la conferència de pau i, a sota, el titular " Al servicio de ETA ". Déu n'hi do els luxes que es permeten els etarres, per tractar-se d'una banda en fase terminal.

Ni tan sols en el cas que ETA es dissolgués en els propers dies, sembla possible evitar la desfeta socialista del 20-N: el terrorisme (i encara més el basc) es troba molt avall en el rànquing de prioritats de la ciutadania, i no computa com a ítem que pugui alterar el resultat previsible de les eleccions. De tota manera, el PP no pot evitar posar-se nerviós quan li arriben notícies sobre terrorisme que no són del seu gust just abans d'unes eleccions (ves que no ens quedem sense majoria absoluta), i per això tant el partit de don Mariano com els seus mariachis periodístics reaccionen davant del procés de pau a Euskadi amb l'histerisme de la tieta Enriqueta, la dipsòmana. Per la seva banda, el PSOE, tot i el seu derrotisme taciturn, no renuncia del tot a penjar-se la medalla de la dissolució d'ETA, i això explica que surti el ministre Jáuregui a treure importància a la conferència de pau, no fos cas que el trumfo se l'apuntés encara l'esquerra abertzale.

El pitjor malson del PP és que, quan ETA desaparegui, s'haurà acabat el recurs de criminalitzar els nacionalismes basc i català per la còmoda via d'associar-los amb el terrorisme. Recorren al darrer naip dins la màniga i s'encomanen a les víctimes d'ETA, a veure si d'aquesta manera aconsegueixen adhesions per la banda emocional. D'això se'n diu manipulació: i és tan repugnant com vostès vulguin, però avui en dia rep el nom d'estratègia de comunicació i és una eina bàsica de treball dels partits.

stats