Espanyolistes a la República

45 milions d’espanyols es van manifestar ahir a Barcelona, tots tret dels manipulats que varen votar al referèndum de l’1-O. Això sí, la cosa va començar malament el dia anterior, dissabte, quan al matí la cineasta Isabel Coixet es va desmarcar a darrera hora de la convocatòria, amb un comunicat a les xarxes tan impostat com les seves pel·lícules. I va continuar molt pitjor a la tarda, amb una manifestació per la unitat d’Espanya a Palma, en el decurs de la qual es va destrossar una paradeta de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (l’ASM que lidera l’expresident Cristòfol Soler) i es va agredir una noia, a qui uns manifestants van obrir un trau al cap amb un objecte contundent mentre celebraven amb crits i rialles la seva proesa repugnant. A Palma es barrejaven alegrement dirigents locals del PP i Cs amb alguns dels elements més significats de l’extrema dreta mallorquina, els noms dels quals ometrem per no rebaixar massa el to.

A pesar d’aquests antecedents, a Barcelona tot va anar més o menys dins la correcció. És cert que es van cridar eslògans més aviat lletjos, com els que demanaven l’empresonament de Puigdemont o el que deia “Una estelada, una pedrada”, o que hi va haver gestos poc tranquil·litzadors, com el d’insultar els Mossos i aplaudir en canvi els cossos policials que el diumenge anterior havien carregat salvatgement contra ciutadans pacífics i indefensos. Hi va fer un parlament un senyor que es diu igual que l’autor de novel·les com La ciudad y los perros o Conversación en la catedral, però en canvi aquest no sabia ni com es deien els polítics catalans contra els quals vociferava. I, com a Palma, anaven de bracet els dirigents del PP i Cs amb el més granat de l’extrema dreta catalana i estatal: tenen tots en comú la seva semblança amb aquell Dr. Strangelove que interpretava Peter Sellers al film de Stanley Kubrick Dr. Strangelove, telèfon vermell, volem cap a Moscou, que s’havia d’aguantar el braç perquè no se li escapés la salutació feixista. Tenint això en compte, la cosa va anar prou bé i s’ha de felicitar els organitzadors per l’èxit de la concentració i per haver estat capaços de contenir-se una mica. Ha estat bonic veure Enric Millo i Xavier García Albiol fent saltirons i insinuant passos de ball una mica a la manera d’Iceta, i Albert Rivera emocionat gairebé fins a les llàgrimes patriòtiques. Per la meva banda, em fa il·lusió consignar que he seguit la informació de la mani des del sofà de casa a través de mitjans tan fastigosament sectaris com Catalunya Ràdio i TV3. Ningú mai ha pogut fer el mateix amb les manifestacions independentistes en cap mitjà espanyol, ni públic ni privat.

Però el més bonic de tot ha estat veure la primera manifestació espanyolista de la Catalunya independent. Perquè ells no ho saben, però aquest país ja ha desconnectat definitivament d’Espanya, i ara només falta proclamar-ho oficialment. A la República Catalana se’n celebraran moltes més, de manifestacions com aquesta. Seran sempre igualment benvingudes i respectades, i tant de bo mantinguin sempre les formes.