Espanya, encara en esborrany

Espanya és un país en què la policia, el ministre d'Interior, el d'Economia i el diari que els fa de portaveu s'emboliquen en una història basada en un esborrany policial inexistent, amb la clara intenció de boicotejar unes eleccions. Espanya és una monarquia parlamentària en què al gendre del rei li cau una petició de fiança per part de la Fiscalia de 8,2 milions d'euros. Espanya és un sistema autonòmic que ha permès l'existència d'aeroports sense avions, de trens d'alta velocitat que no transporten ningú, de majúscules estafes financeres com la de Bankia i de consellers de Turisme que es retraten orgullosament cofats amb els testicles d'un cérvol. Espanya és un país que té les taxes més altes d'Europa pel que fa a atur i fracàs escolar, que viu pendent del rescat europeu i que ha de veure com les instàncies de Brussel·les li corregeixen escandalosament les previsions de dèficit que elabora el govern. Espanya és un país que estudia la possibilitat de vendre la nacionalitat al preu de 160.000 euros, sempre que es destinin a desinflar una mica la bombolla immobiliària que se'l menja per dins.

Espanya és, en resum, un país que, a la crisi econòmica i financera que tots coneixem, hi suma una crisi institucional difícilment superable. Tot plegat té una causa, i és la paupèrrima direcció política que, des d'Aznar fins a Rajoy, passant per Zapatero, ha tingut el país en qüestió. L'efecte és l'evidència que ningú pot creure en un estat que, dia a dia, socava els seus fonaments a còpia d'incompetència i de mala fe. Quan diumenge que ve aquest estat s'endugui un cop letal, els màxims artífexs en seran els que l'han dirigit en les últimes dues dècades.