08/08/2011

Elogi del pelut

1 min

Alguns lectors amables van trobar ofensiu el qualificatiu de "peluts" amb el qual vaig al·ludir als activistes del 15-M en aquesta mateixa bruta, trista i dissortada columna dissabte passat, i així ho van manifestar al fòrum de l'Ara.cat. No cal dir que l'autor agraeix profusament la preocupació d'aquests lectors tothora vigilants, i que d'ara endavant procurarà abstenir-se de fer broma sobre les pilositats dels éssers humans de qualsevol raça, credo o condició .

Però vet aquí, vaig pensar, un exemple de com un columnista, pensant-se que fa una gràcia, comet un involuntari abús de confiança. Em pensava que es notaria que, si parlava de peluts, no ho feia amb aversió, sinó amb simpatia i -ai las- un punt de nostàlgia. En altres temps no tan llunyans, un servidor també va ser un pelut conspicu i orgullós, amb una melena ondulant i una mica capriciosa. Però n'hi ha prou de fer un cop d'ull a la foto que acompanya aquest article per comprovar que aquelles grenyes (com les roses de Ronsard, o les orenetes de Bécquer) ja no tornaran. La vida, què hi farem, tendeix a mostrar-se cruel amb el nostre cuir cabellut, però ens compensa amb altres alegries.

De manera que llarga vida als indignats , doncs, i que el pas del temps sigui clement amb les seves grenyes, rastes, tofes i cabelleres. I ja que hi som, oferim les nits d'estiu als déus del mar perquè no s'oblidin de concedir-nos a tots plegats, enmig de les sufocacions caniculars, una mica (ni que sigui sols una mica) de sentit de l'humor .

stats