14/10/2011

Coses que (potser) ens diríem

2 min

Com més o menys tots hem pogut saber pels mitjans de comunicació, l'actriu iraniana Marzie Vafamehr ha estat condemnada per un tribunal del seu país a un any de presó i noranta fuetades per haver participat en un film que denuncia, precisament, la censura que pateixen artistes i altres herbes comunicatives al règim teocràtic que presideix Mahmud Ahmadinejad. Mentre espera a veure si prospera el recurs que ha presentat el seu advocat, Vafamehr ha estat confinada en una presó de Teheran que abans havia servit de galliner i que no reuneix les mínimes condicions de salubritat.

Davant de la notícia, un servidor podria escriure una columna que deplorés enèrgicament la supremacia dels aiatol·làs i el populisme violent d'Ahmadinejad, que tendeix a sufocar les revoltes ciutadanes a base de fusells disparant sobre la multitud. Sense oblidar-me, per descomptat, de recordar la perillositat de l'integrisme islàmic i de denunciar la penosa situació de les dones als països on impera aquesta ideologia (amb algun esment a la polèmica sobre el burca i el nicab). No faria nosa consignar que Ahmadinejad va promulgar una llei que prohibeix a les dones assistir a espectacles esportius en què participin homes, no fos cosa que la visió de les cames peludes les esverés fins al punt de cometre algun disbarat que ofengués els clergues del país.

Podria fer això, i possiblement la columna rebria alguns comentaris (moderats). Entre ells, no en faltaria un que recordés que als EUA s'aplica la pena de mort i que Israel ha causat la mort d'una quantitat esgarrifosa de nens als territoris ocupats de Palestina (seria el comentari del lector progre). El lector ben informat aportaria que, a banda d'una teocràcia, l'Iran és també una república constitucional, que convoca eleccions democràtiques (ehem) per escollir els seus dirigents no estrictament religiosos (com el mateix president: Ahmadinejad, sense anar més lluny, no és un clergue). El lector ben informat no es descuidaria de concloure el seu comentari convidant l'articulista a informar-se millor abans d'escriure. I un altre lector que s'identificaria com a indignat compararia el vel islàmic amb l'hàbit de les monges de clausura i reivindicaria la necessitat d'impregnar de valors femenins els espectacles esportius que promocionen el patriarcalisme i la fal·locràcia.

Podríem fer tot això i ben segur que passaríem una estona entretinguda. Però mentre nosaltres estiguéssim aquí de tertúlia, el fet cert continuaria sent que una actriu ha estat condemnada a presó i fuetades per haver participat en una pel·lícula, i que això forma part d'un règim totalitari, corrupte i pervers que justifica les seves atrocitats apel·lant a la justícia divina. Ho dic només perquè ens hem acostumat tant a debatre sobre l'ou i la gallina que acabem perdent de vista la distinció entre l'essencial i l'accessori. I així, mentre anem fent, el món continua millorant cada dia.

stats