Córrer per no moure's de lloc
El premi No Pensis en un Elefant de la setmana se l'endú, amb banda i farbalans, el vicesecretari d'estudis i programes del PP (sigui el que sigui això), que no és altre que Esteban González Pons, un dels toreros predilectes de l'afició. González Pons, com ja saben els lectors supervivents de l'onada de calor, va confondre en un acte públic el nom de Patxi López pel de Juan José Ibarretxe. Ai las redéu, quines coses. Quan els periodistes li ho van fer notar, González Pons va agrair que se li permetés d'aclarir la confusió, perquè tal vegada no s'havia explicat bé.
Justament al contrari, el vicesecretari d'estudis i etcètera s'havia explicat perfectament. Per molts dirigents del PP, un fantasma recorre el País Basc, i per motius prou coneguts li posen encara el nom i el rostre (certament digne de recordança) d'Ibarretxe, que al cel sia. El que li va passar a González Pons és un d'aquests lapsus inoportuns i delators, com els d'aquests senyors que se'ls escapa el nom d'una tal Jessica quan són al llit amb la seva santa esposa, que resulta que es diu Clara. Als peperos bascos els ha passat això: que, en un moment donat, per despit o per desesperació, van contraure matrimoni amb el PSOE de Patxi López, i s'hi van allitar i tot, però que en qui de veritat pensaven era en el PNB. I el PNB, pels patriotes constitucionals de la generació de González Pons, es diu Juan José Ibarretxe, el del pla. Si els protagonistes del lapsus haguessin estat els pterodàctils Mayor Oreja o Vidal-Quadras, és possible que el nom que se'ls hagués escapat fos el de Xabier Arzalluz.
Sigui com vulgui, a les preocupacions habituals que arrossega el PP d'ençà de la seva victòria electoral (una victòria pírrica, a aquest pas), se n'hi afegeix ara una altra, i no precisament petita: la formació, l'endemà del pròxim 21 d'octubre, d'un govern al País Basc amb la concurrència del PNB i de l'esquerra abertzale. Mullen de nit els llençols (amb suor) somiant aquesta situació, i es desperten en ple atac d'ansietat, visualitzant encara qui sap quines insídies i quines calamitats contra l'ordre constitucional establert.
S'entén el pànic de les ments pensants del PP (com la del vicesecretari González Pons), però no faria nosa que recordessin que van ser justament ells els que van promoure, completament entusiasmats, el pacte de govern més estrambòtic i dubtós que hem vist fins a dia d'avui, i que també han estat ells mateixos els que el van dinamitar per dedicar-se a fer la vida impossible al soci Patxi López fins que no li ha quedat altre remei que anticipar les eleccions. Ara només els queda mirar d'esprémer una mica més el fantasma d'ETA, a veure si encara en raja alguna cosa. Però el problema és que l'actitud i els discursos del partit més poderós d'Espanya en relació al País Basc segueixen transmetent la mateixa lucidesa i equanimitat que quan Aznar va voler encolomar l'11-M als etarres, o quan Acebes els va atribuir la tutela de l'Estatut. Doncs que del seu pa en facin sopes.
