01/07/2018

Borrell, l’aclaridor

2 min

En sintonia amb la nova etapa de distensió i diàleg, el ministre espanyol d’Exteriors, Josep Borrell, ha decidit deixar enrere el seu passat recent i ara ja no vol desinfectar sinó que s’estima més aclarir. O “plantar cara”, que queda com més valent i que són les paraules que feia servir aquest diumenge en una entrevista a El Periódico.

El titular de l’entrevista era: “Plantarem cara a les falsedats del Procés”. I el ministre hi declarava, textualment: “En alguns mitjans i universitats s’ha comprat el relat d’un poble oprimit, víctima d’un estat repressor que l’espolia i li impedeix expressar-se lliurement i el normal ús de la seva llengua. Cap govern del món s’ho ha cregut. Ara haurem de fer, a més, diplomàcia social i mediàtica”. Li desitgem a Borrell que la seva “propaganda mediàtica” sigui una mica més encertada que la del seu predecessor, Alfonso Dastis, que va fer el ridícul davant les càmeres de la BBC afirmant que eren falses les imatges de les pallisses policials de l’1-O, quan havien estat gravades per la mateixa cadena britànica.

El cas és que Borrell, sense adonar-se’n, parla de coses diferents. Una cosa són “les falsedats del Procés”, que en tot cas varen ser de consum intern, com la que prometia que la independència es duria a terme en divuit mesos, o la que assegurava que existia un suport internacional i que, pel que fa als governs de la UE, efectivament va brillar per la seva absència. Com a nacionalista espanyol, a Borrell aquestes “falsedats” (més aviat expectatives fallides) no li hauria d’interessar combatre-les, perquè al capdavall ajudaven a confondre l’independentisme i li anaven a favor.

Una altra cosa ben diferent, en canvi, és la pèssima imatge que s’ha projectat internacionalment d’una “Espanya neofranquista, un vertader revival de la llegenda negra”. Perquè aquesta imatge no l’han difosa l’independentisme ni el republicanisme, que tampoc tenien potència suficient per fer-ho. No, senyor: la imatge d’Espanya com un país en què es persegueixen i es reprimeixen drets i llibertats fonamentals la va projectar el mateix estat espanyol, i en particular el govern del PP amb el suport de Cs i el PSOE, amb les seves actuacions ignominioses, no tan sols contra l’independentisme català, sinó contra tot i tothom que els feia nosa. La varen projectar ells solets, sense l’ajuda de ningú. Aquests mitjans i universitats que “van comprar el relat”, no eren alguns, sinó molts, i no eren qualssevol, sinó mitjans i universitats de referència, pel que fa al seu prestigi i solvència. Cap no prenia partit per la independència de Catalunya: el que feien era censurar l’actuació autoritària d’Espanya, que els causava escàndol i vergonya aliena. El nul respecte demostrat pels seus líders envers la democràcia, la separació de poders i les mateixes institucions democràtiques. Un escàndol inoblidable que els ha retratat per sempre. I que els ha fet perdre Catalunya, encara que no s’ho pensin, ara o més endavant. Aclareixi això, ministre.

stats