26/03/2013

Bons exemples per als joves que pugen

2 min

Ahir només érem a dilluns i dues altes dirigents del PP ja s'estaven disputant (acarnissadament, no cal dir-ho) el premi Primavera de la primera setmana de l'ídem. D'una banda, és clar, la tothora enfadada María Dolores de Cospedal, que va acusar el PSOE d'incitar els joves a la violència. Malhaja aquest jovent que, si no es fa de les Noves Generacions del PP, resulta ser més inflamable que un pet de vaca en contacte amb la flama d'un misto. Bona prova de la certitud de les reflexions de la secretària general del PP, i presidenta de Castella-la Manxa, són les paraules de la seva rival, una fins ara relativament desconeguda Cristina Cifuentes, que és delegada del govern espanyol a Madrid i que ha acusat Ada Colau i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de ser filoetarres. La PAH, doncs, deu estar formada per aquesta mena de joves amb el cervell infectat per les virulentes consignes del PSOE. I es fa certament difícil, en aquesta tessitura, decidir quina de les dues dames s'endú el premi. Ni el mico del judici dels creacionistes contra Scopes (celebrat l'any 1925 a Tennessee, una fita històrica de la irracionalitat i el fanatisme) es va veure mai en un destret d'aquesta magnitud.

Seria fàcil completar l'article fent broma de les declaracions de Cospedal i Cifuentes, però el fet és que la broma s'acaba aviat perquè l'assumpte no fa cap gràcia. Ens pensàvem que el PP, després del seu ridícul històric amb el judici de l'11-M i després de ficar la pota una i mil vegades equiparant els seus rivals democràtics amb terroristes assassins -com va fer Ángel Acebes en afirmar que l'Estatut de Catalunya estava tutelat per ETA-, ja estava curat de segons quines temptacions, però es veu que això era tan sols un miratge. D'acord amb aquestes declaracions que comentem (i que, per descomptat, ningú del PP ni del govern espanyol ha desmentit), el PSOE és una mena de secta que es dedica a adoctrinar els joves perquè cremin papereres i trenquin vidres de sucursals bancàries; mentre que Ada Colau i la PAH constituirien una nova versió de la kale borroka , un espantall que alguns encara creuen oportú d'agitar.

Totes dues proclames es comenten per elles mateixes, però donen peu a un parell de comentaris. El primer és que el PP veu el gep dels altres i no veu el seu. És a dir, que sap denunciar els extremismes que detecta o inventa en els seus rivals, però és incapaç ni d'entreveure els que la seva pròpia formació acull i propicia, tant o més nocius que els de l'altre bàndol (perdó si parlem en termes frontistes). El segon és que si Ada Colau i la PAH ja han reaccionat a la doctrina Cifuentes anunciant que s'hi querellaran per injúries, el PSOE no farà res d'equivalent amb les insídies que escampa Cospedal. I no ho faran perquè els dirigents del PSOE parlen el mateix llenguatge que els del PP: qualsevol dia d'aquests es despenjarà algun cappare o alguna capmare socialista acusant els conservadors de covar el germen d'una nova insurrecció falangista, i per avall que fa baixada.

Valent exemple, entre els uns i els altres, per als joves que pugen. Deu ser per això que després no voten.

stats