Audàcies d'un govern valent
Acabat de tornar de Suïssa, on va anar a acabar de pastar la seva fenomenal empanada lingüística, el president Bauzá va mantenir al Parlament de Balears una topada ben agra (per variar) amb la lleial i menyspreable oposició, que va tenir l'ocurrència de posar-li en qüestió les seves polítiques d'ajustos, retallades i amputacions sense anestèsia. Bauzá va respondre a les crítiques amb la seva habitual finesa, recorrent a dos dels tres únics arguments que se li coneixen en gairebé un any de govern: u, la doctrina coneguda com a vamos a hacer lo que hay que hacer ; i dos, la putrefacta herència rebuda del govern anterior (el tercer, que és el d'haver obtingut la majoria absoluta, aquesta vegada el va donar per sobreentès). Crida l'atenció, ja que parlem d'herències, que els susdits grups de l'oposició (PSOE i PSM) no se'n recordin mai d'evocar la que van rebre ells, i que va consistir ni més ni menys que en el llegat de saqueig a les arques públiques perpetrat per Matas i els seus sequaços, a l'estil del cavall d'Atil·la. Però bé, el cas és que l'impàvid Tutanramón Bauzá els va tornar a etzibar el rotllo de l'herència i del lo cay cacer , amanit amb una floreta: que el seu (el de Bauzá) és un govern "valent" (i no, s'entén, com el del Pacte de Progrés, que eren tots una colla de mitges nenes).
De la valentia i el coratge del govern del senyor Bauzá n'hem tingut una mostra preclara aquesta mateixa setmana, quan han anunciat el tancament de l'Hospital General i l'Hospital Joan March: dos centres especialitzats en malalts terminals que ara queden penjats i abandonats a un destí incert, com el personal sanitari que hi treballava. En canvi, resulta més difícil fer-se una idea de la intrepidesa d'aquest executiu quan es dóna el cas que des del govern central no tan sols es desentenen del dèficit esgarrifós (14,2%, un rècord inqüestionable) que arrosseguen les Balears, sinó que hi retallen les inversions fins a la pràctica nul·litat, sense que el senyor Bauzá badi boca (segons el vicepresidentet econòmic, Josep Ignasi Aguiló, "no és moment d'importunar Madrid amb reclamacions"). O quan el mateix Bauzá afirma convençut que no pensa retallar ni un cèntim de l'assignació (1,7 milions d'euros) que el Govern Balear proveeix per al manteniment del palau de Marivent "perquè és un orgull que la família reial vingui a passar els estius aquí" (sobretot, quan el monarca porta l'escopeta de caçar elefants, i quan Urdangarin es corria farres amb Matas).
En vista d'aquests exemples, qualsevol diria que la valentia del govern Bauzá acaba allà on comencen els seus interessos polítics (ai, quines ganes d'anar a Madrid), i que el president és tan inflexible amb els que no es poden valdre com servil amb els poderosos. Però calla, que la valentia a la qual al·ludeix Tutanramón deu ser la del seu conseller de Turisme, el fastuós Carlos Delgado, que acaba de fitxar com a assessora (amb un sou de 45.000 euros l'any) la seva pròpia nòvia. Cal, en efecte, tenir-los quadrats.
