Allibereu-los immediatament

Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull són els noms dels nou presos polítics que actualment té Espanya sota el seu poder. Són homes i dones dignes i honrats que mai haurien d’haver entrat a la presó, i que hi són per les seves idees polítiques. Aplicar-los la mesura extrema de la presó preventiva és un escàndol que força fins a un límit insostenible la interpretació de les lleis, i que soscava la noció mateixa de democràcia. Ara que la justícia alemanya ha desmuntat la causa que la justícia espanyola ha inventat contra ells, en deixar palesa la inexistència del delicte de rebel·lió, cada minut més que passin a la presó serà un agreujant de la insostenible situació en què s’ha ficat l’estat espanyol. S’ha perpetrat un cop d’estat amb l’objectiu de transformar un estat de dret en un règim autoritari, de manera comparable a com s’ha fet a Turquia, però la pertinença d’Espanya a la UE i les successives topades (i les que previsiblement vindran) amb sistemes judicials independents com l’alemany, el belga o el suís han frustrat aquesta maniobra. Els dirigents espanyols són a temps de retrocedir en les seves pretensions i retornar a l’estat de dret i a l’imperi de la llei. Per fer-ho, la primera condició que han de satisfer, i sense cap dilació, és treure els presos polítics de les presons, retirar els càrrecs contra ells i contra els polítics catalans exiliats, i demanar perdó pels greus danys causats a aquestes persones, i sobretot a la ciutadania catalana i espanyola. Qualsevol altra cosa serà prolongar la situació eixorca i indigna en què ens trobem actualment tots els súbdits del Regne d’Espanya com a conseqüència d’aquest cop d’estat fallit.

Aquests dies hem vist que el nacionalisme espanyol es troba capficat en l’elaboració d’un dol grotesc per l’alliberament a Alemanya de Carles Puigdemont que inclou crides al boicot de productes alemanys, amenaces d’atemptats en territori alemany i de segrest dels turistes alemanys de les Balears per tenir-los com a ostatges (per part dels mateixos que denunciaven la turismofòbia!), i celebracions a les xarxes socials i en algun mitjà de comunicació de la tragèdia que hi va haver dissabte a la ciutat de Münster. També hem sentit udols, gemecs i insults contra la ciutadania alemanya i contra la UE, i hem vist com l’inici de la Copa Davis de tenis es convertia en un aparador d’exaltació d’un nacionalisme amargat, anacrònic i enverinat d’ell mateix.

Tot això està molt bé si els ajuda a llepar-se la profunda ferida de Schleswig-Holstein, que tardarà a cicatritzar encara més del que els costarà aprendre a pronunciar-ne el nom. Segurament no es tancarà mai del tot, com la del 98, amb la qual algun dels seus intel·lectuals ja ha establert l’oportú paral·lelisme. Que es consolin com vulguin: no ens importa ni tenim temps per perdre-hi, hi ha assumptes molt més importants i urgents. Però que alliberin immediatament els presos polítics.