VISCA EL SISTEMA

Albiol i Casado van a Cambrils

Descontents perquè el dia anterior, a Barcelona, no es va produir cap incident digne de menció, Pablo Casado i Xavier García Albiol van anar a l’homenatge a les víctimes del 17-A a Cambrils amb ganes de gresca. El púgil Albiol va cercar el cos a cos (verbal) amb el president Torra, i el va trobar: després d’un intercanvi de frases acalorades, Torra es va cansar d’aguantar les impertinències del president del PP català i va acabar girant-li l’esquena i deixant-lo amb la paraula a la boca. Posteriorment, declaracions d’Albiol a les càmeres, visiblement satisfet d’haver aconseguit crispar els nervis del president, i avall que fa baixada.

El fet tampoc mereixeria més comentari si no fos perquè respon a la voluntat manifesta del PP de crear el màxim de tensió possible dins la societat catalana, també en l’àmbit polític i institucional. Les víctimes de l’atemptat (de qualsevol atemptat), com sempre, només els interessen en la mesura que en puguin treure algun rèdit. Albiol necessitava fer mèrits davant del seu nou líder, que ha convertit aquesta estratègia de tensió en prioritat absoluta, i va fer com els nens llepes que se’n van a punyir-ne un altre per agradar al cap de la colla. Casado va assistir complagut a l’escena, seriós i estirat com un generalet de brigada, i cal suposar que, al final, degué felicitar Albiol: enhorabona, això encara no ho ha aconseguit l’Arrimadas. A Torra només se li pot retreure que la falta d’expertesa com a governant el traeixi fent-lo mostrar emocions humanes. A Albiol i Casado el paperot de Cambrils no els soluciona el fet de ser una força residual a Catalunya i un partit dividit i a punt de rodolar per un precipici judicial a Espanya.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF