'Ad maiorem gloriam dei'
Implacables lluites de poder, malversacions econòmiques sense fre ni aturador, prostitució homosexual i proxenetisme. Aquest és, segons el diari italià La Repubblica , el contingut de l'informe que a mitjans de desembre passat va rebre Benet XVI amb les conclusions de les investigacions realitzades per tres cardenals de la seva màxima confiança (Salvatore De Giorgi, Jozef Tomko i Julián Herranz) sobre el cas de la fuga de documents del Vaticà que es va conèixer l'any passat. Tres-centes pàgines que demostren que l'escàndol del Vatileaks, com se'l va anomenar, només era el gra més petit d'un inacabable rosari d'escàndols de molt poca santedat. Pel que sembla, Coppola hauria fet curt a El Padrí III . I pel que sembla, aquest panorama de delictes i pecats hauria estat, segons el mateix rotatiu, el vertader motiu de la renúncia de Joseph Ratzinger al seu pontificat.
Una renúncia que pren tot el seu sentit a la llum -ehem- d'aquestes informacions. Benet XVI va dir que no se sentia amb salut ni forces per continuar donant a l'Església el servei que s'espera del seu summe pontífex. No va mentir, però podria haver especificat més. Podria haver dit que, concretament, no se sentia amb salut ni forces per arremangar-se i fer neteja a fons de la colla de delinqüents, barruts, viciosos i perdularis que pul·lulen frenètics per les galeries vaticanes i entre les columnates de la plaça de Sant Pere de Roma. "Només et dic que fa dos metres, pesa 97 quilos, té 33 anys i és completament actiu", explicava per telèfon -en una conversa punxada per la justícia- un proxeneta que oferia a un destacat gentiluomo del Vaticà, Angelo Balducci, els serveis d'un seminarista de gran envergadura (amb perdó). Nyam, nyam.
La cara de Ratzinger, llegint en el seu apartament aquesta mena d'històries, devia ser tot un poema, i no precisament marià. I tanmateix, aquesta mena d'històries són de tot, menys noves. No és difícil aplegar històries sobre l'alegre i llicenciosa vida nocturna dels seminaristes romans i, reculant en la història de l'Església, les històries de fornici i depredació són més que freqüents. Començant, si es vol, per Alexandre VI, el papa Borja, un valencià que no va tenir mesura ni decòrum a l'hora de posar en pràctica a la Santa Seu una dita molt de la seva terra: "Dels pecats del piu, Nostre Senyor se'n riu". Això era al segle XV, i es veu que el bo del papa Borja va crear escola.
Diuen també que Benet XVI només lliurarà el terrible informe a qui sigui el seu successor, com dient-li: "Per a tu va el pollastre". Haurà de ser valent, doncs, el proper papa. Valent i amb una determinació ferma. Tal vegada es podria postular per al càrrec fra Rupert, aquell clergue sàtir que Josep Maria de Sagarra va immortalitzar, en un poema que deia així: "Els tinc grossos i rodons / com els pares felipons. / I els tinc nets i sense tites / com els padres jesuïtes. / Els tinc frescos i bonics / com els pares dominics. / Cadascun em pesa un quilo, / com els del pare Camilo..."
