19/02/2018

Els monstres estan a punt de morir

3 min
Els monstres estan a punt de morir

Sociòleg“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses -.

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos.

PERÒ EN LA SEVA ira desfermada, va cometre un error. El divendres 7 de desembre del 2006 el consell de ministres -encara presidit pel sòmines de José L. Rodríguez Zapatero- aprovava un reial decret d’ensenyaments mínims que, a la pràctica, representava la imposició d’una hora més de castellà en detriment del català a tots els nivells de l’educació primària. Va ser la gota que va fer vessar el vas. Es va desemmascarar definitivament que el nou Estatut no havia servit de res. Joan Solà va publicar l’article “Plantem cara” a l’Avui el 28 d’aquell mes: “Cal que diguem a la cara de qui correspongui que no podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació, l’afebliment del nostre poble. No podem esperar més. Plantem cara”. I tot es va desencadenar. El 2006, al baròmetre del CEO, els qui es decantaven pel model d’estat independent eren un 14 per cent. En el darrer del mes d’octubre del 2017 eren més del 40 per cent, i si el dilema era sí o no, un 48,7 per cent deien que volien la independència.

ARA EL GOVERN DEL PP hi torna. Les circumstàncies són molt diferents, sobretot perquè de la majoria parlamentària del 2006 que tenia posada l’esperança en el nou Estatut ja no en queda res. L’autonomia ha mort, i ni uns ni altres la volen ressuscitar. Esborrats els grisos, acabades les ambigüitats, el debat és a blanc o negre, a vida o mort. I posats en aquest dilema, no hi ha cap dubte ni d’on se situarà la gran majoria ni de la capacitat de reacció. Si tornen a pensar que, aprofitant el moment de debilitat, ens dividiran a causa de la llengua i que així acabaran amb la voluntat d’emancipació dels catalans, es tornen a equivocar.

POTSER ÉS CRUEL admetre-ho, però si ja és difícil de suportar l’aplicació del 155, els empresonaments preventius, els exilis i les imputacions arbitràries, encara és més intolerable que s’atempti contra la immersió lingüística escolar, l’objectiu de la qual és preservar i construir el principal espai de convivència. La seva estupidesa trobarà una resposta que ni se la imaginen. L’estat espanyol, amb el govern del PP i tots els seus còmplices davant, està a punt de cometre el seu darrer i definitiu error. Els monstres, ara sí, estan a punt de morir.

stats