Positivitat, propòsit, acció
Són ben comprensibles els estat d’ànim que el covid-19 provoca en tots nosaltres. De la preocupació, la por i l’angoixa, fins al desànim, la indignació i la desesperació. El balanç de la desolació humana pel nombre de morts és brutal, i l'impacte sobre el conjunt de l’activitat econòmica, i particularment en els més vulnerables, és devastador. Per no parlar dels possibles danys que pot produir en l’ara més necessària que mai confiança i cohesió social.
També són raonables les alertes crítiques per aquest estat de coses. Els estats d’ànim abans esmentats són propensos a despertar actituds que no són ni les més adequades per superar les dificultats, ni les més desitjables a l’hora de conformar els escenaris de futur. Des de l’acceptació dòcil de retallades de les llibertats i els drets bàsics, fins a les adhesions a les diverses formes –conservadores i radicals– del populisme antipolític, els riscos del covid-19 sobre el nostre futur no són gens menyspreables.
I, tanmateix, sabem que els estats d’ànim negatius –que gairebé tothom ha patit o encara viu més enllà de la pandèmia– són superables, i sabem que és possible refer-se de la destrucció econòmica. La jaculatòria “tot acabarà bé”, com tota oració, no s’ha d’entendre com una profecia il·lusa, sinó com una invitació a fer que tot acabi bé. És a dir, com una crida a la responsabilitat.
Diverses institucions locals i internacionals empenyen cap a aquesta actitud compromesa. Diumenge passat el president Quim Torra recordava les paraules del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, en el sentit que tot el que es faci després d’aquesta crisi ha d’estar centrat a construir economies més igualitàries, inclusives i sostenibles, i societats més resilients per fer front als reptes globals. L’Institut Open Democracy ha difós un manifest demanant humilitat, concòrdia i imaginació per encarar el futur. L’organització SingularityHub publica un article en què recorda que les oportunitats per canviar la nostra conducta l’endemà de la pandèmia dependran del compromís amb la positivitat, el propòsit i la pràctica. The Guardian ha informat de com la ciutat d’Amsterdam s’avança a apostar, en vista de l’actual experiència, pel model de desenvolupament sostenible proposat per l’economista Kate Raworth i definit com l’economia del dònut. Els exemples són inacabables.
En l’àmbit del nostre país no falten exemples concrets d’aquesta actitud propositiva orientada a l’acció. Des de la família de Calaf que ha cosit 33 bates per al seu CAP, fins a les gairebé 30.000 mascaretes fetes a Terrassa amb la col·laboració d’empreses com Corvi o Circutor i voluntariat de l’ANC. Des de Mango, que fa 13.000 bates sanitàries a Palau-solità i Plegamans, fins a totes les empreses que s’han posat a fabricar en temps rècord pantalles de protecció de metacrilat per a milers i milers d’establiments o els diversos models de respiradors hospitalaris d’enorme complexitat i amb tecnologies 3D. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona, que gestiona disponibilitats de material necessari per a les inacabables iniciatives de start-ups i empreses familiars, fins al directori de solucions empresarials Marketplace Covid-19 d’ACCIÓ, l’agència de la Generalitat de Catalunya. I tot sense oblidar que més del 80 per cent d’entitats de voluntariat han seguit treballant sense problemes per disposar del personal necessari. Si alguna pega es pot posar a tot plegat és la de la l’abundància i la dispersió d’iniciatives que fan difícil que es visibilitzi tantíssima energia i, per tant, s'aprofiti aquesta empenta per transmetre la confiança que cal en el nostre país, en les empreses, en la gent i en les administracions.
Al manifest de l’Institut Open Democracy s’adverteix que si a la crisi sanitària la seguís la insolvència intel·lectual, estaríem perduts. Hi estic d’acord. La pregunta és, doncs, quin clima intel·lectual acompanya ara i acompanyarà en el futur el camí que ja ha emprès el país.
