Salvador Cardús

Salvador Cardús

Economista, professor de sociologia a la UAB i periodista

Entenc l'ofici d'opinar com un exercici que exigeix la màxima independència de criteri evitant lligams que la coartin. Intento acostar-me al màxim possible a la veritat dels fets, fonamentar de manera racional els arguments que empro i mantenir un compromís transparent i sense ambigüitats amb els drets civils, la llibertat d'expressió, la democràcia i la dignitat nacional del meu país.

Ocasions perdudes

Confesso que no soc capaç d’entendre què ha pretès Pedro Sánchez amb la decisió de fer fracassar la seva pròpia investidura. No sembla que sigui una qüestió de consistència amb els “principis” d’esquerres....

Qui bloqueja què?

A hores d’ara és una obvietat que l’independentisme està col·lapsat i va perdut. Ho he escrit: manté l’horitzó, però no té camins. L’estat espanyol, en canvi, ha aconseguit bloquejar el Procés. No és que hi...

L’autèntic seny

Quin ha de ser, en aquestes hores baixes, el paper de la societat civil compromesa amb la lluita pels drets civils i les llibertats i, particularment, pel dret a l’autodeterminació i la independència de...

La veritable ruptura que ha de preocupar

L’aspiració a la independència de Catalunya es manté tan forta com profundament desorientada. No soc capaç de veure símptomes de renúncia en la voluntat dels que ens volem emancipar de l'estat espanyol,...

Informació i propaganda

Vull sostenir la tesi que l’actual producció i circulació d’informació cada vegada està més supeditada als debats ideològics del moment. Dit amb contundència: costa distingir què és informació i què és...

Aixequem el teló?

L'actual inestabilitat política és resultat d'haver gosat posar en qüestió l''statu quo' de la unitat d'Espanya tal com el defineix la seva Constitució. Una inestabilitat que l'estat espanyol vol combatre,...

Un tret al peu

L’espectacle de dissabte passat en què es visualitzaven els pactes de govern als ajuntaments catalans va ser d’una duresa extrema. Vam veure com en tres setmanes s’havia passat de la confrontació política a...

De cops d’estat i estats d’excepció

A Catalunya vivim en un veritable estat d’excepció polític, formalment no declarat, però que actua 'de facto'. Amb totes les seves conseqüències. La suspensió de les institucions democràtiques catalanes...

Qui són PDECat, JxCat i CN?

El declivi electoral d’allò que representen Junts per Catalunya, la Crida Nacional, el PDECat i encara altres submons poc o molt organitzats, ¿és l’expressió de la progressiva desaparició social d’aquest...

Allò que han deixat veure les eleccions

Les eleccions municipals són les que fan més difícil les valoracions generals. Els càlculs agregats sumen i resten coses molt diverses, i si bé es poden assenyalar guanyadors i perdedors, les raons, les...

Què no han entès?

A l’acabar l’entrevista que diumenge feia Esther Vera, directora d’aquest diari, al president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i en relació al recent estira-i-arronsa per les presidències del...

La por a les bones notícies

Les bones notícies fan nosa. Desperten un escepticisme generalitzat. Tenen tan mala premsa que pràcticament ningú no en fa cas. Incomoden perquè desmenteixen els nostres prejudicis, sempre carregats...

Allò que no hem après

Es diu que l’experiència és allò que obtens quan no aconsegueixes allò que vols. La pregunta, doncs, és: l’independentisme ha guanyat en experiència en no aconseguir allò que es proposava? La meva impressió...

Cinc apunts postelectorals

UN. És comprensible que la màxima atenció d’una nit electoral es posi en les possibilitats de govern que ofereixen els resultats traduïts en escons. Res a dir. Però per fer una anàlisi del nou perfil...

Els marges extensos del ‘fer política’

Fer política va ser aplicar l’article 155 i portar al col·lapse la política catalana i, de retruc, l’espanyola. Destituir un Govern i tancar un Parlament democràtics també va ser fer política. Com ho va ser...

La nova censura de sempre

Escric aquest article mentre TV3 emet en horari infantil 'Allò que el vent s’endugué', pel·lícula dirigida per Victor Fleming i que enguany compleix vuitanta anys, adaptació de la novel·la 'Gone with the...

Per no fer un Thelma i Louise

“Fer un Thelma i Louise” seria emprendre un camí joiós d’alliberament per acabar en un tràgic estimbament. Doncs bé: sembla que el guió de la nord-americana de família libanesa Callie Khouri –Oscar i Globus...

La massa que diu que van veure

La sala barroca i rònega, la indumentària carregada de punyetes i medallotes, la disposició rígida dels actors i, sobretot, el llenguatge alhora autoritari, servil i amanerat ens mostren ben a les clares el...

Els lideratges possibles i necessaris

Abunden els clams dels que diuen que enyoren lideratges polítics forts. És una manera gens dissimulada de dir que els que tenim són febles. També és una manera poc sofisticada de dir que els que hi ha no...

El diàleg només vindrà al final de tot

La manifestació autodeterminista i republicana de dissabte passat a Madrid ha servit per tornar a desmentir la idea del desinflament sobiranista. També per buscar complicitats en el republicanisme espanyol,...

La unitat que divideix, i altres contradiccions

Torna a escena la tesi de Jaume Vicens i Vives que diu que els catalans som un poble que no està familiaritzat amb la veritable naturalesa del poder i que històricament no n’ha tingut, de voluntat de poder....

Cavar la pròpia tomba

No en tinc cap dubte: el Tribunal Suprem està cavant la tomba de la unitat d’Espanya que pretén preservar. Es tracta d’una més de les molt conegudes paradoxes de la lògica social, que en sociologia coneixem...

La política del quasi no-res

'A la intempèrie'. L’actual política catalana viu a la intempèrie. Tal com ho defineix el diccionari: “Sense sostre ni recer”. D’ençà de l’aplicació arbitrària de l’article 155, el sistema autonòmic ha fet...

Pederàstia i celibat

M’ha sorprès que davant del recent i justificat escàndol pels casos d’abusos a menors –la majoria, de fa molts anys– per part de membres de l’Església catòlica a Catalunya, i fins on ho he pogut seguir, no...

Què se’n farà, d’Espanya?

La comèdia d’embolics que hem viscut aquesta última setmana sobre un hipotètic diàleg entre uns hipotètics interlocutors que mai es va saber si hi voldrien ser, amb un hipotètic relator de feina tan confusa...

Contra humiliació, dignitat i revolta

El trasllat divendres passat dels nostres polítics a les presons espanyoles no complia la normativa europea de transport de bestiar. El reglament 1/2005 del Consell de la UE, de 22 de desembre del 2004,...

El perquè de l’estat de confusió

Gramsci, en una nota escrita el 1930 des de la presó, deia que la crisi consisteix en el fet que “el vell mor i el nou no pot néixer” i que “en aquest interregne es produeixen els fenòmens patològics més...

Escolta la resposta dins el temps

És sabut que la variable temps és fonamental en política. Saber i poder triar el moment oportú per prendre una decisió sol ser tan rellevant com la mateixa decisió, si es vol que tingui èxit. Precipitar-se...

Com millor, pitjor?

És una evidència que des de diversos sectors de la societat catalana s’està fent una fortíssima pressió als partits independentistes perquè aprovin els pressupostos que ha preparat el govern espanyol de...

L’inquietant antifeminisme

L’avanç polític de l’extrema dreta arreu del món és un fet. Per esmentar només els darrers casos, l’any va acabar amb el triomf de Jair Bolsonaro al Brasil i la irrupció de Vox a la política espanyola. Una...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Següent >