Opinió 31/03/2019

El programa electoral de Borís I

“Tots desitjaven tenir un lloc i jugar un paper en la cort de Borís I”, escriu Morell

i
Roser Porta
2 min

Els missatges són els mateixos de sempre, però les fotos dels candidats asseguts, fent rodes de premsa en interiors, s’han substituït majoritàriament per fotos de candidats passejant pel carrer, o drets en racons de les diferents parròquies. També hi ha els vídeos i la hiperactivitat a les xarxes. Deu ser tendència. Deu voler transmetre dinamisme i moviment. Però el resultat final acaba sent tan monòton com l’escampada de fotos de taules. Ho haurem de demanar als 'coachs', assessors i altra 'thinking people'.

Com que la literatura sovint serveix per entendre la realitat, el món i la seva complexitat (idea oblidada en el món de l’educació, on deu ser tendència la comunicació?) me’n vaig a llegir novel·les. Recupero 'Borís I rei d’Andorra' d’Antoni Morell. Avui, segons el Luengo, ja es pot tornar a trobar a les llibreries editada per Anem Editors. El programa electoral de Borís I, sobre el qual no hi ha ni una paraula escrita a les actes del Consell General, era enlluernador, obres i més obres i, fins i tot, un museu. Devia ser nacional?: “Obres públiques! Inaugurar què? Hauria de posar alguna primera pedra que servís després per bastir-hi una obra pública important. Sí, potser obrir una carretera, o construir una escola o un museu.”

Borís volia un “estat modern”, ric i amb polítiques socials i per això proposava: “Si convé, farem venir tècnics, especialistes. I tothom morirà assistit, de manera digna. Metges, escoles, telèfon per a tothom, carreteres, balnearis, hotels... (...) Els sous els trencaran les butxaques de les calces”, acabà Borís.

L’autoproclamat rei d’Andorra tenia ofertes per a tothom, segons Morell, que va resseguir el personatge gràcies a la premsa estrangera de l’època: “Havien romàs embadalits davant de les seves promeses –certes, és clar–; necessitaven aixecar els corrons de les dures feixes i, per això, acceptaven el seu regnat. Tots desitjaven tenir un lloc i jugar un paper en la cort de Borís I. Sis mil vassalls: sis mil càrrecs. Fins i tot el Pere, mestre de professió, a qui havia nomenat secretari particular, se sentia important.”

En definitiva, transformaria l’economia d’Andorra: “Farem d'aquesta terra un regne inoblidable. Tingueu confiança. Aviat arribaran els primers capitals estrangers que transformaran aquests pedregams erms en un lloc paradisíac. Ens visitarà el món sencer. No tingueu por. A més a més, aconseguirem la llibertat.” No res, novel·les.

stats