Si un lector té l’amabilitat i la santa paciència d’entrar a l’espai d’opinió, des de fa uns mesos trobarà aquí dalt a l’esquerra el nombre exacte de minuts que dura la lectura d’aquest text (mínim 2 min. Màxim 3 min, mai més de 3). Des de fa unes setmanes, a més, el text apareix amb algunes paraules, noms i cognoms, subratllats amb negreta, imagino que per facilitar una lectura en diagonal o per captar l’amabilitat i l’atenció del pacient lector. M’adono que el cronòmetre també apareix a les notícies, i que també ho fa a l’ara.cat.
Després d’una estona de llegir –perdó de mirar- algunes xarxes, twitter sobretot, ràpid, ràpid, en diagonal, sobretot mirant les fotos i, alguns cops, els comentaris, em costa centrar-me en llegir una pàgina sencera, un text llarg, que demani un petit esforç, complex, imprès i publicat sobre un paper. I tinc 48 anys, i llegeixo des dels 6 aproximadament. Què li deu passar a un adolescent de 15 o a un nen de 10?
Després de dies de campanya electoral aquí i allà, i més enllà, de soroll, de predomini d’allò visual, ràpid, tot immediat, impactant emocionant i emocional, ve més de gust que mai la calma, una mica de silenci, de text, de distància, de raó i de racionalitat. Quan llegirem? Quan pensarem?
Fa temps que reivindiquem l’slow food, fins i tot l’slow sex. Diria que és l’hora del pensament slow i de l’slow reading, l’slow thinking i l’slow talking please, amb permís de la Maria Cucurull, que ara buscarà l’homologació al català de tot això.
Per cert, quant temps deu durar la lectura d’aquest text? 2 o 3 minuts? O potser una mica més i tot?
