Gala, la més dolenta del món

Tim McGirk va publicar el 1989 'Gala, ¿musa o demonio?', una biografia sobre un dels personatges més interessants del segle XX que resumeix molt bé els dos papers que sempre s’han atribuït a aquesta russa: dona inspiradora de l’art de Paul Éluard i de Salvador Dalí, o pèrfida malvada que va conduir les seves vides.

Ara, finalment, una exposició i un llibre reivindiquen una altra Gala: la creadora, la surrealista, la que conjuntament amb Éluard, Dalí -i Max Ernst- viu per a la literatura i per a l’art, obsessionada com ells, totalment com ells.

L’exposició és de les grans, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) fins al 14 d’octubre, i es titula 'Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol', un títol amb ressons de Virginia Woolf –una altra revolucionària- que ja marca el territori.

I el llibre, de l’escriptora Monika Zgustova, és 'La intrusa. Retrato íntimo de Gala Dalí', de la Galaxia Gutenberg, editorial que ja va publicar 'Gala Dalí. La vida secreta. Diario inédito' fa uns anys. Zgustova, en aquest volum breu -massa breu- retrata qui va ser una presència incòmoda en alguns cercles.

Estrella de Diego, la comissària de l’exposició al MNAC, ha explicat aquests dies que no li importen els detalls de la biografia més o menys quotidiana de Gala –si era bona mare, com estava el seu compte corrent, els seus gustos sexuals-, sinó la Gala creadora, la surrealista que vivia a París, tan apassionada per l’art i la literatura com el grup de Breton i companyia; li interessa sobretot la que creava obres a mitges amb Dalí, que ell signava amb el nom d’ella primer.

I aquesta és una autèntica innovació perquè Gala sempre ha estat valorada –i jutjada, quina obsessió tenim en jutjar els creadors i, sobretot, les creadores-, perquè va trencar tots els rols que tenia com a dona: el d’esposa, el de mare, el de cuidadora, el de discreta en un segon pla del marit. Els va dinamitar tots, un a un des que va sortir de Rússia per anar a un sanatori a Suïssa. Gala va ser lliure, llibertina, com Éluard, com Ernst, i va ser un personatge com Dalí. Va ser el que va voler i això no devia ser gens fàcil.