HORITZÓ ELECTORAL

PSC: a la recerca d’un no matisat

Els socialistes s’instal·len en el bloc contrari a la independència però busquen contrastos amb el PP

Els temps, no tan llunyans, en què el PSC representava l’alternativa de govern a l’hegemonia de CiU ja són història. Els socialistes afrontaran les eleccions del 27 de setembre amb un pronòstic més negre, que segons més d’una enquesta es podria traduir en un retrocés que els convertiria en cinquena força del Parlament. Més enllà de l’inexorable desgast dels partits tradicionals, un dels factors que més han influït en l’ensorrament socialista és el procés sobiranista, que ha accentuat les seves contradiccions internes, l’ha dessagnat al territori i l’ha arrossegat cap a un debat en què els defensors d’una tercera via se senten incòmodes. Per encarar la campanya més difícil del seu currículum, el PSC s’ha afanyat a definir el missatge. Ha sigut el partit més matiner a l’hora de presentar el seu programa i ahir ja va exposar els primers materials de la seva campanya.

Conscients del risc de veure’s emparedats enmig del foc creuat entre l’independentisme i el front unionista que pugnen per liderar el PP i Ciutadans, els socialistes intenten clarificar les seves coordenades. En un dels vídeos que preparen per difondre’ls a través de les xarxes socials, dibuixen un esquema en forma d’arbre per aclarir el posicionament de cada candidatura en relació a la independència: Junts pel Sí i la CUP formen el bloc sobiranista, Catalunya Sí que es Pot queda relegada a una categoria indefinida del “ni sí ni no”, mentre que el PSC no té complexos a l’hora d’incloure’s dins del bloc del no. Ara bé, el vídeo subratlla els matisos i divideix les forces del no entre immobilistes -PP i Ciutadans- i partidaris de les “reformes”. Dins d’aquest últim grup distingeixen els reformistes “de dretes”, Unió, i els “d’esquerres”, el mateix PSC. Ahir la directora de campanya del partit, Assumpta Escarp, reivindicava l’espai entre “l’immobilisme” de Mariano Rajoy i “l’aventurisme” d’Artur Mas.

La paradoxa del reformisme

Escarp va aprofitar l’ocasió per presentar dos dels lemes que faran lluir a les banderoles electorals, al costat de la cara del seu cap de llista, Miquel Iceta: Per una Catalunya millor en una Espanya diferent i Tenim solucions. El PSC ho fiarà tot a intentar fer creïble el seu projecte federalista. Una fórmula que ha ensopegat aquest estiu amb una paradoxa. Els socialistes fa temps que collen el PP perquè s’obri a debatre una reforma constitucional per resoldre l’encaix de Catalunya amb un nou model de descentralització. Però justament quan Rajoy obria la porta a modificar la Constitució insinuava que si s’obrís el meló seria per blindar millor les competències de l’Estat. Els socialistes catalans han topat, a més, amb l’enèsim pronunciament d’alguns barons del PSOE contra un tracte singular per a Catalunya.

Quines cartes jugarà el PSC per mirar de sobreviure el 27-S? Durant els dies de campanya, Pedro Sánchez acompanyarà Iceta als actes més significatius: l’arrencada de la nit del 10 de setembre, la Festa de la Rosa deu dies més tard i l’acte central a Barcelona. Confien en ell per, segons fonts del partit consultades per l’ARA, intentar “desmuntar la imatge de l’Espanya immutable que vol el PP”. També pensen treure profit dels nous governs autonòmics presidits per socialistes al País Valencià, les Balears i l’Aragó.

Per no quedar engolits pel debat sobiranista, els socialistes buscaran el cos a cos amb Mas i denunciaran l’intent d’“amagar” les retallades aplicades pel seu govern darrere de la candidatura de Junts pel Sí. Ahir, des de Tarragona, Iceta acusava Mas de resistir-se a “retre comptes” per la seva gestió al Govern. El PSC mirarà d’introduir l’eix social en la campanya, però aquí hi trobarà competència. Catalunya Sí que es Pot prepara missatges en aquesta línia i parteix amb avantatge a les enquestes. En la batalla pel vot útil d’esquerres, Iceta pot patir la mateixa fuga de suports que, a les municipals, Jaume Collboni va veure marxar cap a la llista d’Ada Colau.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF