07/02/2015

La Hisenda pròpia esquiva el veto i fitxa els primers experts de l’Estat

4 min
Joan Iglesias, principal arquitecte de la futura Hisenda pròpia de Catalunya, va presentar dilluns a l’Ateneu Barcelonès el seu llibre 
 Sobre aquest projecte, al costat d’Artur Mas.

BarcelonaEl dic aixecat per l’Estat per prevenir fugues d’experts tributaris cap a la Hisenda catalana comença a esquerdar-se. Les traves subterrànies de l’Agència Tributària espanyola per evitar que personal qualificat de les seves delegacions fitxi per la Generalitat van aflorar el juny de l’any passat, en plenes proves d’accés al nou cos tècnic de gestors tributaris. Bona part dels 49 preseleccionats eren funcionaris d’Hisenda, però abans que demanessin marxar en comissió de serveis -procediment habitual que els permet conservar la plaça per si algun dia volen tornar- el director de recursos humans de l’administració tributària espanyola, Manuel José Rufas, va enviar una carta a la Generalitat per advertir que no hi posaria cap facilitat. Mig any després, el Govern ja va trobant la manera d’esquivar els esculls.

Un dels desllorigadors és el projecte de llei d’ordenació dels cossos d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que conté una clàusula per donar cobertura als funcionaris d’altres administracions disposats a treballar per a la Hisenda catalana. Per neutralitzar el poder de dissuasió de l’Estat -que els aboca a agafar una excedència, sense garanties de poder recuperar la seva plaça-, la Generalitat els oferirà un paraigua legal per integrar-se en les seves estructures de manera gairebé automàtica. I per assegurar que el projecte sigui aprovat abans de les eleccions del 27 de setembre, la mesa del Parlament ha acordat tramitar-lo d’urgència.

Perfils d’alta qualificació

Abans que la proposta es discuteixi a la cambra -només el PP i Ciutadans hi han presentat esmenes a la totalitat- ja comencen a aterrar a l’ATC els primers tècnics de l’Estat. Entre gener i febrer mitja dotzena d’especialistes s’hi estan incorporant, segons diverses fonts coneixedores de l’operació consultades per l’ARA. El Govern no n’ha fet gens de publicitat. Es pretén que els passos que es facin siguin discrets, tot i que la primera a assabentar-se de la fuga de cervellsés la mateixa administració espanyola. Els que estan marxant són perfils d’alta qualificació, fins ara amb responsabilitats en llocs estratègics a les delegacions de l’Agència Tributària espanyola a Catalunya.

Han hagut de demanar excedència -i molt probablement es trobarien amb un cop de porta si decidissin fer marxa enrere- però l’oferta del Govern “no es podia rebutjar”, descriuen fonts coneixedores dels detalls contractuals. A l’espera que s’aprovi la llei que els obrirà les portes de la funció pública catalana, se’ls ha brindat un contracte previ que millora el seu estatus. Si fins ara pertanyien als nivells 22 o 24 en l’escala funcionarial, ara se’ls promociona al nivell 26. A la retribució que pertoca a aquest escalafó -14 pagues d’aproximadament uns 3.000 euros- s’hi afegeix, en alguns casos, un complement específic per acabar de fer atractiva l’oferta.

Una de les primeres a incorporar-s’hi, al gener, ha sigut Ester Codina, experta en procediments de recaptació. Codina és una de les funcionàries de l’Estat que va presentar-se a les proves d’accés al cos tècnic de gestors tributaris i, segons consta en la proposta provisional de nomenaments, del 28 de juliol del 2014, va obtenir una de les puntuacions més elevades. Amb ella arriben altres noms que també havien superat els exàmens de preselecció, com Beatriz Zomeño, Maria Dolors Corretgé o Octavi Salvat. Xavier Grifoll, en canvi, no havia entrat en el primer grup d’escollits però sí que ha rebut l’aval en un procés d’entrevistes posterior. Grifoll, ben considerat entre la plantilla de la delegació d’Hisenda a Barcelona com a especialista en sistemes informàtics, serà una de les peces clau per desenvolupar un dels principals projectes que la Generalitat té entre mans.

Per poder gestionar algun dia tots els impostos que paguen els catalans, la Hisenda pròpia ha de dotar-se d’un programa informàtic per recopilar informació fiscal de ciutadans i empreses. Un programa que ja està en fase de desenvolupament. Segons fonts nacionalistes s’han d’afinar, a més, els procediments de recaptació executiva i els sistemes de control sobre els defraudadors. CiU i ERC han acordat afegir una aportació extraordinària de 10,8 milions d’euros als pressupostos per al 2015 destinada a reforçar l’ATC.

L’estructura s’eixampla

En els pròxims mesos aquesta estructura d’estat -en el disseny de la qual juguen un paper decisiu Joan Iglesias i Jordi Boixareu, dos fitxatges del 2013 procedents precisament de la Hisenda espanyola- anirà agafant volum. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha anunciat que enguany es convocaran 168 places d’inspectors, tècnics i personal especialitzat. I s’espera que una part d’ells provinguin de l’Estat. Des de Gestha, el sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda, denuncien que ja fa 12 anys que no hi ha promoció interna i protesten pels obstacles amb què topen els que volen canviar d’aires. L’alternativa catalana pot seduir una part dels treballadors de la Hisenda estatal a Catalunya. I això és, justament, el que tem el ministeri.

Rajoy vol impugnar les oficines a Viena i Roma

El govern espanyol ja dóna per fet que recorrerà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’obertura de les delegacions de la Generalitat a Viena i Roma. Així ho assenyalen fonts de la Moncloa, que van més enllà i asseguren que, de forma complementària, també s’està estudiant presentar un recurs al Tribunal Constitucional en contra de la llei d’acció exterior del Govern. “La direcció de la política exterior correspon al govern de la nació”, va advertir ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, després del consell de ministres.

stats