Director creatiu del 'Rar'Feia una setmana que ja hi era. Havien quedat aquell any 3090 a Barcelona, cap a la primavera, i mentre no arribés es prendria una temporada de descans. Potser ja hi era i no havien coincidit. Segur que toparia amb ell qualsevol dia. Després de quatre mesos de viatge, després de caminar des de Praga i anar parant allà on li venia de gust i on podia ajudar i fer alguna feina, tenia ganes d’estar tranquil i no moure’s en una llarga temporada. Dos o tres anys, pensava. Volia seure en una de les poques terrasses de la plaça Reial, una plaça tranquil·la com sempre, i sentir parlar català, tan proper i amable, prendre al migdia un vi escumós de la terra, amb uns tomàquets força lletjos però increïblement carnosos, i les escarxofes, les albergínies i la fruita, amb tant de gust de fruita, coses del Mediterrani, vaja. Tenia la intenció d’aprofitar-ho per escriure i llegir, i l’excusa li anava de primera. Li havien deixat uns llibres que l’atreien especialment. Parlaven del segle XX i XXI, una època poc coneguda, una mica oblidada, però sembla que apassionant.
En el text anterior hem anat a un futur molt llunyà, fins al punt que sembla com si tot hagués tornat a començar. Com si visquéssim en un 'loop' etern. Aquesta setmana, però, al 'Rar' parlem d’un home del futur més proper, i ho fem de la mà del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i de l’especialíssima exposició que acaben d’inaugurar i que es podrà veure fins al 10 d’abril. Gràcies a aquesta col·laboració comptem amb reportatges que no es poden perdre, com el de Ricard Solé, assessor de l’exposició i que ens explica com podria ser un dia en la vida d’algú l’any 2084. David Bueno demostrarà que d’alguna manera tots som una mica cíborgs, i també vestirem, viatjarem i farem sexe en un futur que està a tocar.
