L’EXAMEN DE ‘LA TDP’

Anàlisi Ricard Torquemada

INFRAVALORAT ALEXIS

El xilè va dibuixar desmarcades profundes reiterades que van convidar els passadors, van aixafar la defensa de l’Elx i van generar espais entre línies que el Barça va aprofitar per connectar amb naturalitat. Va obrir el camp i, malgrat la falta de precisió i delicadesa tècnica, va donar continuïtat a la jugada col·lectiva.

DESAPROFITADA CONNEXIÓ

L’associació entre línies va ser el millor camí per connectar amb Leo Messi, però l’argentí no ho va poder aprofitar perquè li va faltar encert i contundència per decidir el partit. El pla col·lectiu va funcionar amb fluïdesa a la primera meitat i va fer sentir còmode l’equip, i va provocar situacions d’avantatge.

REINCIDENT BARTRA

Va estar inflexible en el joc aeri, agressiu en el cara a cara i insaciable competitivament. Excepte en algun cas aïllat a camp obert, on va perdre algun duel individual, va ser una garantia de seguretat i contundència per al Barça. Potser va viure excessivament revolucionat per la sensació d’inestabilitat, de dependre d’altres resultats.

PREOCUPANT CONTUNDÈNCIA

No és un pecat només d’ahir, però és el més verinós en la situació que viu el Barça. Va tornar a perdre el duel en les àrees perquè Manu Herrera va dominar la seva amb màxima autoritat. El Barça va generar joc i va activar Messi, però va fracassar en la fase final de la jugada. El porter de l’Elx va guanyar tots els cara a cara i va blocar els xuts exteriors. El Barça va estar tímid en la rematada.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF