Rafael Argullol

Rafael Argullol

Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Soc professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he escrit trenta-cinc llibres de poesia, narrativa, assaig i viatges. He col·laborat en diversos diaris. He treballat en diversos pintors, arquitectes i músics. El fruit més recent d'aquest treball és l'estrena de l'òpera 'L'enigma di Lea', creada en col·laboració amb el compositor Benet Casablancas. Prèviament, havia participat en obres teatrals i operístiques de La Fura dels Baus. Més informació a la meva pàgina web: www.rafaelargullol.com

El mestre de l’obra perfecta

L’obra més perfecta de la història de la pintura no existeix. La va pintar un pintor anomenat Frenhofer i va quedar destruïda quan el mateix pintor va calar foc al seu taller. Nicola Poussin va ser...

L’escèptic davant el mirall

No trobaríem una manera més bona de veure com l’art veu l’artista que la història de l’autoretrat. No deixa de ser una història que avança en progressió geomètrica: apareix lentament al Quattrocento i...

Imatges de poder per a la posteritat

Quan Voltaire va voler ser esculpit per Houdon amb un ampli somriure els seus contemporanis ho van jutjar una altra excentricitat volteriana. Ningú posava per a la posteritat somrient sinó amb cara seriosa...

L’ull que tot ho mira

El mite i l’art segueixen històries paral·leles que es creuen constantment. Tots dos són relats sobre la condició humana, i és difícil saber on comença un i on acaba l’altre, i al revés. El mite és...

La saviesa d’un pinzell silenciat

Del meu primer viatge a Palerm en recordo les parades de peix a l’aire lliure, una estranya pintada en un mur que deia “Chiesa infame. Viva Giordano Bruno”, El triomf de la mort de l’anomenada Chiesa dei...

Les llàgrimes més belles

El Surrealisme, amb el fotògraf Man Ray a l’avantguarda, va posar en relleu el paper de la llàgrima com a símbol que conciliava dolor i èxtasi. Les obres de Man Ray amb dones plorant es van fer molt...

La llum rescata les coses

M algrat el meu gran respecte per Walter Benjamin discrepo de la seva teoria sobre la pèrdua de l’aura que ha patit l’art a causa de la reproductivitat tècnica de les obres. Cada cop que he contemplat una...

El silenci d'un déu

La pintura és un art del silenci. I ho és fins i tot quan el tema representat és el soroll. Sempre havia cregut que El crit de Munch havia de ser per força una pintura sorollosa però, més enllà de les...

Les veritats de la nit

En un dels moments poèticament més exaltats del Zaratustra de Nietzsche es diu: “És de nit. Ara parlen més fort tots els sortidors”. El profeta nietzscheà creu que la veritat de la vida és nocturna i que...

La pell i les entranyes de la ciutat

Amb els impressionistes i realismes moderns podem arribar a la conclusió errònia que la pintura sempre s’ha ocupat de la ciutat com un dels seus motius preferits. No és així. El cos humà és, per molt, el...

L’entrada al regne celestial

A l Museu de Belles Arts d’Anvers hi ha un petit oli (91 x 81 cm) que magnetitza la mirada de l’espectador. És part d’un díptic i representa la Verge i el Nen Jesús. La Verge és d’una bellesa espectral,...

Els petits naufragis quotidians

Baudelaire admirava molt Honoré Daumier. De fet, el considerava no només el millor caricaturista francès de l’època, sinó un dels principals representants del que ell considerava l’art de la modernitat....

Les paraules del clarobscur

PROBABLEMENT, NO HI HA UNA ANÀLISI MÉS EXHAUSTIVA de la condició humana que la que es va fer, fa 2.500 anys, en la tragèdia grega. És difícil trobar un àmbit del nostre comportament que no fos portat a...

El mirall de la nua veritat

EL MIRALL ÉS L’INSTRUMENT MÉS PERILLÓS. Això acostumem a saber-ho massa tard i ens passem la vida o bé evitant el mirall o bé veient-t’hi reflectit un ésser que no som nosaltres. Hermann Broch va escriure:...

L’alegria de llegir

ES DIU QUE EN L’ACTUALITAT llegeixen més les dones que els homes, però si hem de fer cas a la història de l’art en totes les èpoques, malgrat el predomini patriarcal, han llegit més les dones que els homes....

La fragilitat dels caminants

NO PUC DIR EXACTAMENT QUAN VA SER però sí que puc afirmar que em va provocar un record inoblidable la visió de la primera estàtua d’Alberto Giacometti. Era de mida petita, una estatueta que en realitat...

La infantesa com a pàtria

Retirat a Seebüll a partir del 1940, Emil Nolde va realitzar fins a la seva mort, el 1956, una impressionant sèrie d’aquarel·les que ell va anomenar, amb voluntat d’invisibilitat, “quadres no pintats”....

La divinitat a la taula de dissecció

ÉS UNA TELA RELATIVAMENT PETITA (80 x 60 cm) i es diu que, després de pintar-la, Mantegna mai se’n va desprendre. Era al seu taller i, quan viatjava, se l’emportava, coberta per un drap. Havia de tenir un...

L’instant que delata la traïció

HI HA UN MOMENT DE L’EVANGELI DE MATEU, en ple Sant Sopar, en el qual sembla prendre forma allò que Aristòtil exigia a tot bon drama: la irrupció d’un cim de tensió argumental que es fes gairebé...

Tot buscant la muntanya de la revelació

AL METROPOLITAN MUSEUM DE NOVA YORK s’hi conserva el que potser es podria considerar el primer paisatge -o un dels primers paisatges - de la pintura europea. S’anomena Vista de Toledo i el va pintar el...

La porta cap a l’exterior

COM FRANZ SCHUBERT, EGON SCHIELE ERA AUSTRÍAC i va morir jove després de realitzar una obra molt abundant. Com Schubert, que va compondre el meravellós quartet de corda La mort i la donzella, Schiele també...

El talent que combat l’horror

S’HA DIT SOVINT, I SEGURAMENT ÉS CERT, QUE L’EXTRAORDINÀRIA VIOLÈNCIA continguda al quadre d’Artemisia Gentileschi Judit decapitant Holofernes que podem contemplar a la Galleria degli Uffizi de Florència...

Les aures que sobreviuen a les hores

ELS ESPECTRES TENEN UN GRAN PODER a les nostres vides. Són l’“altra humanitat”, la que pertanyent al passat es manifesta com a futur perquè està més enllà del temps. Aquesta “altra humanitat” se’ns fa...

image-alt

Una flama enmig de la nit

EM VA IMPRESSIONAR MOLT LA SERENA EXPLICACIÓ DEL NIRVANA que em va fer un amic de Benarés, de religió hinduista: l’extinció de la flama és l’alliberament. Fins a aquella tarda jo havia llegit sobre el tema...

image-alt

La irresistible atracció de l’esfinx

LA NATURALESA DEL MONSTRE ÉS TERRIBLE I FASCINANT PERQUÈ, per a l’ésser humà, exerceix de mirall on es reflecteix la lluita entre l’instint i la raó. El monstre és allò que no volem ser i allò que desitgem...

Dins del bosc dels secrets

UNA DE LES MÉS ESTRANYES I ESSENCIALS LLIÇONS que rep el cadell humà és l’existència del secret. Que sapiguem, els altres animals desconeixen aquesta existència. Però el nen rep molt aviat de l’adult la...

image-alt

La canviant escenografia de la ferida

IGUAL QUE ES POT ANALITZAR A TRAVÉS DEL NU,la genealogia de la pintura també es pot analitzar a través de la guerra. En tots dos casos la substitució de l’al·legoria pel realisme condueix a les formes...

L’escriptor que pintava les emocions

PELS CARRERS DEL PARÍS DE FINALS DEL SEGLE XIX un home cerca desesperadament la pedra filosofal. A aquest alquimista fora d’època l’envolten tot tipus de perills i, també, d’ombres persecutores que el...

La màgia del cavall blau

HE DISCUTIT AMB AMICS DE DIVERSOS PAÏSOS SOBRE L’EXISTÈNCIA D’UNA FLOR que fos realment de color blau. Uns diuen que l’han vista; d’altres neguen que existeixi. Jo tinc dubtes. He vist flors aproximadament...

La refinada saviesa d’Orient

MÉS QUE HORES ES NECESSITEN DIES per contemplar amb justícia els frescos pintats per Benozzo Gozzoli, entre el 1459 i el 1461, al Palau Mèdici-Riccardi de Florència per encàrrec de Piero di Cosimo, el...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >