Rafael Argullol

Rafael Argullol

Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Soc professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he escrit trenta-cinc llibres de poesia, narrativa, assaig i viatges. He col·laborat en diversos diaris. He treballat en diversos pintors, arquitectes i músics. El fruit més recent d'aquest treball és l'estrena de l'òpera 'L'enigma di Lea', creada en col·laboració amb el compositor Benet Casablancas. Prèviament, havia participat en obres teatrals i operístiques de La Fura dels Baus. Més informació a la meva pàgina web: www.rafaelargullol.com

Paisajes ficticios, estados del espíritu

Desde siempre los escritores han tenido la tentación de trabajar con paisajes ficticios. Supongo que en la Antigüedad esto no era sino la consecuencia de la íntima relación entre poesía y mito, ámbitos...

Paisatges ficticis, estats de l’esperit

Des de sempre els escriptors han tingut la temptació de treballar amb paisatges ficticis. Suposo que en l’antiguitat això no era sinó la conseqüència de l’íntima relació entre poesia i mite, àmbits sovint...

Hacia la propia verdad

Entre las numerosas representaciones pictóricas de San Agustín mi preferida es la que se encuentra en la pequeña iglesia de San Giorgio degli Schiavoni de Venecia, obra de Carpaccio. Bajo la luz inclinada...

Cap a la pròpia veritat

Entre les nombroses representacions de sant Agustí, la meva preferida és la que hi ha a la petita església de San Giorgio degli Schiavoni de Venècia, obra de Carpaccio. Sota la llum inclinada del capvespre,...

Entre el eco y la memoria

Es autor de la mejor definición de lo que es el poeta que conozco: "El poeta es el maestro del eco". Una definición superior, incluso, a la de Baudelaire: "El poeta es el maestro de la memoria". Aunque, lo...

Entre l’eco i la memòria

És autor de la millor definició de poeta que conec: “El poeta és el mestre de l’eco”. Una definició superior, fins i tot, a la de Baudelaire: “El poeta és el mestre de la memòria”. Encara que la veritat és...

El espíritu de una época

En su epitafio Henri Beyle, Sthendal, dejó escrito que era "milanés" a pesar de haber nacido en Grenoble, expresando así un amor por la cultura italiana que quizá sea la más alta expresión literaria del...

L'esperit d'una època

En el seu epitafi, Henri Beyle, Stendhal, va deixar escrit que era milanès malgrat haver nascut a Grenoble, expressant així un amor per la cultura italiana que potser és la més alta expressió literària del ...

La consagración del instante

Octavio Paz era una persona irónica y atenta, un gran conversador; es decir, le gustaba hablar y le gustaba escuchar, condición, esta última, escasa en los grandes habladores. Tenía mucho que explicar, y lo...

La consagració de l’instant

Octavio Paz era una persona irònica i atenta, un gran conversador; és a dir, li agradava parlar i li agradava escoltar, una condició, aquesta última, escassa en els grans xerraires. Tenia molt a explicar, i...

Vicios privados, públicas virtudes

De algunos autores nos interesa su coherencia; de otros, sus contradicciones. Entre estos últimos, al menos para mí, está Oscar Wilde, un escritor al que su época juzgó excesivamente, con condescendencia al...

Vicis privats, virtuts públiques

D’alguns autors ens interessa la seva coherència; d’altres, les seves contradiccions. Entre aquests últims, almenys per a mi, hi ha Oscar Wilde, un escriptor al qual la seva època va jutjar excessivament,...

Prendre el pols a la vida

A l cementiri de Peredélkino, prop de Moscou, la tomba de Borís Pasternak és un lloc de peregrinació, amb un flux de visitants discret però constant. Les flors que es dipositen al costat de la làpida són un...

Entre el gel i el foc

Un dels escriptors del segle XIX que van tenir més fortuna al segle següent amb la irrupció del cinema va ser Guy de Maupassant. Molts dels seus relats es van traslladar a la pantalla com si, en efecte,...

Los sueños son la verdad

El padre de Thomas De Quincey le procuró una tan esmerada educación que llegó a rozar la extravagancia. De niño, De Quincey, exigido por su preceptor, tenía que traducir cada día los titulares de la prensa...

Els somnis són la veritat

El pare de Thomas de Quincey li va procurar una tan acurada educació, que va arribar a fregar l’extravagància. De Quincey, per exigència del seu preceptor, de petit havia de traduir cada dia els titulars de...

Las palabras que hablan del silencio

Poeta, dramaturgo y narrador de primera categoría Hugo von Hofmannsthal escribió algunos de los mejores textos operísticos del siglo XX y contribuyó, como protagonista destacado, al éxito perdurable de las...

Les paraules que parlen del silenci

Poeta, dramaturg i narrador de primera categoria, Hugo von Hofmannsthal va escriure alguns dels millors textos operístics del segle XX i va contribuir, com a protagonista destacat, a l’èxit perdurable de...

Grandesa i fatalitat de la revolució

Afegir-se a un isme sempre és perillós, perquè, qui ho fa, a partir de llavors corre el risc de ser acusat de tebiesa. Sempre apareixerà algú que dirà de qui s’ha adscrit al comunisme que no és prou...

El espejo de los mitos

La poesía de exilio oscila entre la melancolía y el reproche. Dante, por ejemplo, aunque no disimula su amor por Florencia, se muestra iracundo con su ciudad natal. Ovidio, en cambio, exterioriza en sus...

El mirall dels mites

La poesia d’exili oscil·la entre la malenconia i el retret. Dante, per exemple, encara que no dissimula el seu amor per Florència, es mostra iracund amb la seva ciutat natal. Ovidi, en canvi, exterioritza...

La ruleta rusa como metáfora

He tenido la suerte de que a mi abuelo le gustaban los escritores rusos y aún hoy conservo viejos ejemplares con traducciones de Tolstoi, Dostoyevski, Pushkin, Turguenev, Gógol o Chejov. Y la que más...

La ruleta russa com a metàfora

He tingut la sort que al meu avi li agradaven els escriptors russos i encara avui conservo vells exemplars amb traduccions de Tolstoi, Dostoievski, Puixkin, Turguénev, Gógol o Txékhov. I la que més valoro:...

Elogio del inconformismo

En la catedral de Basilea, ante la tumba de Erasmo, uno tiene la sensación de hallarse ante una de las huellas más decisivas de la cultura europea, o de la propia idea de Europa, cuando esta idea no...

Elogi de l’inconformisme

A la catedral de Basilea, davant la tomba d’Erasme, un té la sensació de trobar-se davant d’una de les empremtes més decisives de la cultura europea, o de la mateixa idea d’Europa, quan aquesta idea no...

El mundo es un libro

Probablemente sea la gran tradición judía la que mejor encarna la centralidad del libro en una comunidad, y de ahí su peso específico, único, en la cultura occidental. En un terreno individual, como es...

El món és un llibre

Probablement és la gran tradició jueva la que millor encarna la centralitat del llibre en una comunitat, i d’aquí el seu pes específic, únic, en la cultura occidental. En un terreny individual, com és obvi,...

La cordura del loco

U na de las incontables cosas que debo agradecer a 'El Quijote' es lo mucho que me ha hecho reír cada vez que he vuelto a él. No es fácil que un libro te haga reír o, al menos, yo me he encontrado con muy...

El seny del boig

Una de les incomptables coses que he d’agrair a El Quixot és com m’ha fet riure cada vegada que hi he tornat. No és fàcil que un llibre et faci riure, o almenys jo n’he trobat molt pocs, que em facin riure....

Vivir es explorar

Junto a Jules Verne y Emilio Salgari, Rudyard Kipling era el tercer vértice del triángulo mágico de las lecturas infantiles, al menos en mi caso. Como tantos otros niños disfruté mucho con 'El libro de la...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >