Rafael Argullol

Rafael Argullol

Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Soc professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he escrit trenta-cinc llibres de poesia, narrativa, assaig i viatges. He col·laborat en diversos diaris. He treballat en diversos pintors, arquitectes i músics. El fruit més recent d'aquest treball és l'estrena de l'òpera 'L'enigma di Lea', creada en col·laboració amb el compositor Benet Casablancas. Prèviament, havia participat en obres teatrals i operístiques de La Fura dels Baus. Més informació a la meva pàgina web: www.rafaelargullol.com

El ángel de la Historia

en el memorial que se le ha dedicado en Portbou, lugar donde se suicidó en 1940, el mar parece ser el receptor de la memoria de Walter Benjamin. Es de los pocos monumentos públicos de gran belleza, el...

L’àngel de la història

E n el memorial que se li ha dedicat a Portbou, lloc on es va suïcidar el 1940, el mar sembla ser el receptor de la memòria de Walter Benjamin. És dels pocs monuments públics de gran bellesa, el contrapunt...

El arte como visión

Algunos siguen sin considerarlo uno de los grandes poetas ingleses; algunos lo consideran el mayor “artista total” de la historia de Inglaterra. En cualquier caso es difícil que William Blake deje...

L’art com a visió

Alguns segueixen sense considerar-lo un dels grans poetes anglesos. Alguns el consideren l’“artista total” més gran de la història d’Anglaterra. En qualsevol cas, és difícil que William Blake deixi...

La elegancia del perdedor

El cine negro clásico tiene relevantes parecidos con la tragedia griega: un comienzo fulminante en el que se dibuja la entera línea argumental; una exposición de caracteres nada maniquea; un desenlace...

L’elegància del perdedor

El cinema negre clàssic té semblances rellevants amb la tragèdia grega: un començament fulminant en el qual es dibuixa tota la seva línia argumental; una exposició de caràcters gens maniquea; un desenllaç...

Escriptors davant del foc

Ala Galeria Tretiakov de Moscou hi ha un quadre pertorbador d’Ilià Repin titulat Nikolai Gógol cremant el manuscrit de la segona part de ‘Les ànimes mortes’. És una pintura entre realista i expressionista...

El poeta i el pastor

Diuen que Petrarca s’estimava més un text original grec que havia comprat a un comerciant bizantí que no pas tota la seva poesia. Si aquesta preferència fos certa -cosa que no sabrem mai-, atorgaria una...

L’anarquista del llenguatge

É s probable que en els últims anys de la seva vida Antonin Artaud trobés en Van Gogh el còmplice que havia estat buscant durant tant de temps. De fet, quan Artaud va escriure Van Gogh, el suïcidat de la...

Las contradicciones del educador

En ningún país, como en Rusia, se venera a los escritores, si tenemos que juzgar, no sólo por las estatuas que se pueden observar en todas las ciudades sino también por la presencia habitual de referencias...

Les contradiccions de l’educador

E n cap país es venera els escriptors com a Rússia, si ho hem de jutjar no sols per les estàtues que es poden observar a totes les ciutats, sinó també per la presència habitual de referències literàries en...

La vida paralela

Según contó él mismo después, el día que había decidido suicidarse, a los 24 años de edad, Gustav Meyrink se encontró con un folleto que alguien había deslizado por debajo de la puerta de su habitación. Su...

La vida paral·lela

Segons va explicar després ell mateix, el dia que havia decidit suïcidar-se, als 24 anys d’edat, Gustav Meyrink es va trobar amb un fulletó que algú havia fet lliscar per sota de la porta de la seva...

El cos sense límits

Havent-se endinsat en l’inexplicable, es va passar la vida donant explicacions. Va haver d’explicar que no era un mal cristià tot i procedir d’una família de conversos. Va haver d’explicar que no era...

Saber estar, saber viure

A l’ Escola d’Atenes de Rafael amb el gest indica la terra en lloc del cel, com fa Plató, el seu mestre i rival filosòfic. Un bon diagnòstic: Aristòtil tenia, poderosament plantats, els peus a terra....

El poeta agitador

Va morir, crec recordar, quan assistia, camuflat, a l’estrena de la pel·lícula Escopiré sobre les vostres tombes, una adaptació de la seva novel·la del mateix nom. Boris Vian havia treballat en el projecte...

Esperit, sang, creació

E l 790, un any després de la Revolució Francesa, tres joves estudiants del seminari protestant de Tübingen, destinats a convertir-se amb el temps en grans noms de la cultura europea, van plantar un arbre...

Por el infierno hacia Dios

N o fue aceptado por el ejército americano durante la Segunda Guerra Mundial porque era un "hombre indiferente" y, por tanto, con tendencia a la locura. La izquierda sospechaba de él porque, a sus dudas con...

Per l’infern cap a Déu

No va ser acceptat per l’exèrcit americà durant la Segona Guerra Mundial perquè era un “home indiferent” i, per tant, amb tendència a la bogeria. L’esquerra sospitava d’ell perquè als seus dubtes amb el...

Una llagosta amb un llaç blau

V an escriure la seva necrològica quan encara vivia i encara va sobreviure diversos anys, un formidable acte de ressentiment que, secretament, potser molts escriptors estarien disposats a fer per enterrar...

El fuego que no ardió

S e dice que Virgilio, moribundo, quiso quemar la Eneida y que así lo indicó a sus albaceas. No se cumplieron sus deseos, y durante casi 1800 años Virgilio fue considerado el poeta por excelencia. Con la...

El foc que no va cremar

Es diu que Virgili, moribund, va voler cremar l’ Eneida, i que així ho va indicar als seus marmessors. No es van complir els seus desitjos, i durant gairebé 1.800 anys Virgili va ser considerat el poeta per...

Libertad contra dogmas

Cuando en 1936 publicó Retorno de la Unión Soviética André Gide se ganó la enemistad de muchos intelectuales de izquierdas con los que había compartido el ideal comunista. Sus detractores le acusaron de...

Llibertat contra dogmes

Quan el 1936 va publicar Tornada de la Unió Soviètica, André Gide es va guanyar l’enemistat de molts intel·lectuals d’esquerres amb els quals havia compartit l’ideal comunista. Els seus detractors el van...

Invitación al inconformismo

U na de las principales dificultades de la vida pública —aunque también de la vida individual— es ponerse en el lugar del otro, tratar de pensar como él o averiguar la causa de sus opiniones. La pereza y el...

Invitació a l’inconformisme

Una de les principals dificultats de la vida pública -tot i que també de la vida individual-és posar-se en el lloc de l’altre, intentar pensar com ell o esbrinar la causa de les seves opinions. La mandra i...

El gran emmascarat

Va escriure que viure no era necessari sinó que el que era necessari era crear; un paral·lelisme amb el lema de la Lliga Hanseàtica, que defensava la necessitat de navegar per sobre de la de viure, però,...

De la inocencia y de la seducción

M uchos escritores desarrollan estilos bien distintos a lo largo de su trayectoria literaria pero recuerdo a pocos que tengan una tan nítida diferenciación entre dos etapas como Henry James. Buena parte de...

De la innocència i de la seducció

Molts escriptors desenvolupen estils ben diferents al llarg de la seva trajectòria literària, però en recordo pocs que permetin fer una diferenciació tan nítida entre dues etapes com Henry James. Bona part...

La piel interior del mundo

P ara penetrar en la literatura de Juan Rulfo no es ocioso dejarse acompañar por su fotografía. Rulfo fue un excelente fotógrafo y durante años recorrió el México rural para capturar imágenes de la vida...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >