Rafael Argullol

Rafael Argullol

Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Soc professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he escrit trenta-cinc llibres de poesia, narrativa, assaig i viatges. He col·laborat en diversos diaris. He treballat en diversos pintors, arquitectes i músics. El fruit més recent d'aquest treball és l'estrena de l'òpera 'L'enigma di Lea', creada en col·laboració amb el compositor Benet Casablancas. Prèviament, havia participat en obres teatrals i operístiques de La Fura dels Baus. Més informació a la meva pàgina web: www.rafaelargullol.com
image-alt

Quan la llibertat està per damunt de la llei

PER SER REVOLUCIONARI L’ART HA DE SER BO, NO REVOLUCIONARI. Per més que vulgui expressar les passions d’una època, si l’art és mediocre expressarà, com a màxim, les obsessions d’una doctrina. Això va ser...

L’obscura veritat del bufó

SOBRE SHAKESPEARE S’HA ESCRIT PRÀCTICAMENT TOT: que no apareix la paraula Déu a la seva obra, que hi ha dos centenars de suïcidis als seus drames, que hi ha més escenes de foscor que de llum, que, en...

image-alt

La recerca del moviment perpetu

CADA LLENGUATGE ARTÍSTIC TÉ, PER DIR-HO AIXÍ, ENVEJA DELS ALTRES LLENGUATGES. La literatura sempre ha volgut ser música i pintura; la música ha aspirat a expressar-se amb paraules i colors; la pintura ha...

La recerca del moviment perpetu

CADA LLENGUATGE ARTÍSTIC TÉ, PER DIR-HO AIXÍ, ENVEJA DELS ALTRES LLENGUATGES. La literatura sempre ha volgut ser música i pintura; la música ha aspirat a expressar-se amb paraules i colors; la pintura ha...

L’insuperable dubte del creador

UNA PROVA FORÇA SEGURA per distingir el farsant de l’autèntic creador és que aquest sempre expressa una gran insatisfacció respecte del seu treball mentre que aquell es mostra plenament satisfet. Prenent...

La consagració de la intimitat

ARA QUE ES PARLA MOLT de la pèrdua de la intimitat en la vida contemporània no és superflu recordar que la litúrgia de la intimitat té, entre nosaltres, una història breu, de no més de tres o quatre segles....

image-alt

La veritat dels llocs somiats

MALGRAT QUE A L’ÈPOCA MODERNA ENS HEM ACOSTUMAT A CREURE QUE ELS SOMNIS ENS TRANSPORTEN CAP AL PASSAT, sobretot cap a la pròpia infància, durant mil·lennis els somnis van representar tortuosos camins cap al...

La gelosia tan humana dels Déus

VULCÀ ÉS INFORMAT DE L’ADULTERI DE LA SEVA DONA, VENUS. El missatger de la pèssima notícia és molt prestigiós, encara que una mica cínic: Apol·lo. El temps s’atura. La forja queda petrificada, els gestos...

Una illa que pertany a molts llocs

QUE L’ART IMITA LA NATURA ES DÓNA PER DESCOMPTAT. Ara bé, es poden invertir els termes? La natura imita l’art? A la Toscana es diu sovint que no saps si la pintura florentina imita el paisatge toscà, o bé...

Sempre tornem a l’escena més misteriosa

Allò que no es veu. Allò que no se sent. Quan comparem la informació amb l’art aquesta és la frontera. La informació, fins i tot la bona informació, s’esgota amb allò que es veu, amb allò que sent. No hi ha...

A la recerca dels herois perduts

L’art del Renaixement va traslladar el passat al present. Els mites antics es van recobrir amb màscares modernes, de manera que les velles històries semblaven tenir nous arguments. Tant pel que fa al passat...

image-alt

Quan el món es preparava per ser millor

Nosaltres fem veure que som lliures però sabem que no ho som. Ens determinen massa circumstàncies i, d’altra banda, ens falta la fe per afrontar-les. Tenim poca fe en l’home encara que tinguem una confiança...

L’encanteri de la sensualitat supera la mort

Hi ha negres parelles de ball que tornen una vegada i una altra a l'escenari de l'art: Judit i Holofrenes, David i Goliat, Salomé i Sant Joan Baptista. M’atrau especialment aquesta última. És una història...

El temps que tot ho devora

Una de les aventures creatives més fascinants de la història de l'art és la que, entre els anys 1819 i el 1823, va tenir lloc a l’anomenada Quinta del Sordo. El sord era Goya i la Quinta la casa on el...

Sota la pell hi ha un univers

El doctor Tulp està dictant la seva lliçó d'anatomia. Els deixebles observen amb atenció. Fins ara els plantejaments han estat teòrics però ha arribat el moment d’entrar a l’interior del cos i comprovar les...

image-alt

Mirar el món amb ulls sense parpelles

Molts cops ens pregunte per les nostres limitacions anatòmiques i sensorials. Com seria la vida si poguéssim volar o nedar submergits? Quines sensacions tindríem si la nostra oïda fos diferent, o el nostre...

image-alt

Un espai per fugir del temps

No voler saber com un és constitueix un fet habitual. El que és excepcional és voler saber-ho. Normalment els que escullen aquest camí canvien la pregunta “Com em veuen?” per la pregunta “Com em veig?” No...

L’origen diví de l’erotisme

ELS HOMES S’HAN DONAT RELATS SIMILARS sobre els mals i les seves fonts. El que se’ns diu a la Bíblia és molt proper al que descriu l’èpica grega o el que llegim a les llegendes sobre la vida de Buda. En...

Fascinació i repugnància de la metròpolis

Va ser Edgar Allan Poe, al seu relat L’home de la multitud, el primer escriptor que va descriure, amb gran precisió, l’eclosió de la massa a la ciutat moderna. Poe narra l’existència d’un home que necessita...

Sense utopia no hi ha vida

No està molt de moda darrerament la utopia. Sembla que vivim en una època més inclinada a exaltar l’utilitarisme i el pragmatisme. És possible que sigui una conseqüència de la ressaca: el segle XX va veure...

L’espera és una arma de doble tall

Quan es va obrir la capsa de Pandora i els mals es van escampar per la Terra, va quedar Elpis al fons del recipient. Així ho explica Hesíode al capítol dels Treballs i dies en què es recorda la imprudència...

image-alt

La dansa dels pecats capitals

Li va posar el bigoti després de la guerra per raons òbvies: no hauria sobreviscut. Però els trets de Hitler, Otto Dix ja els va pintar el 1933, any de la presa de poder per part del nazisme i de la...

La melancolia és un àngel subtil

A la pel·lícula de Lars Von Trier Melancolia, un planeta furtiu, sobtadament present al nostre sistema solar, xoca contra la Terra. És la fi del món. Únicament una noia, considerada mig boja pels altres, és...

Tots els mars eren un mar

Cada generació té l'absurda creença de viure fenòmens completament diferents. I, encara que no sigui cert que mai hi ha res nou sota el sol, el teatre humà repeteix moltes representacions. A la nostra època...

image-alt

Quan la pau és l’excepció

En diversos llocs del continent se celebren actes commemoratius del centenari de la Gran Guerra, iniciada el 1914. Però les generacions que hi participen ja no estan acostumades a la guerra. De fet, fora...

image-alt

La ruleta de les emocions

Al jove Edvard Munch li van donar una beca per anar a París. La ciutat, en ple esclat del moviment impressionista, estava en un dels seus moments més esplendorosos. Per a un aprenent de pintor era una...

image-alt

Home = por + esperança

Durant molt de temps vaig pensar que el títol del quadre es referia al monstre mitològic, a la Medusa. Al cap i a la fi, era coherent que els nàufrags, abans de morir, estiguessin a punt de ser petrificats...

Lectura i llibertat

Després del de pensar, el de llegir és l’acte més lliure de l’home. Per això no em sembla tan preocupant la caiguda en la venda de llibres com l’abandonament de la lectura per part d’amplis sectors de la...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >