Rafael Argullol

Rafael Argullol

Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Soc professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he escrit trenta-cinc llibres de poesia, narrativa, assaig i viatges. He col·laborat en diversos diaris. He treballat en diversos pintors, arquitectes i músics. El fruit més recent d'aquest treball és l'estrena de l'òpera 'L'enigma di Lea', creada en col·laboració amb el compositor Benet Casablancas. Prèviament, havia participat en obres teatrals i operístiques de La Fura dels Baus. Més informació a la meva pàgina web: www.rafaelargullol.com

Les ombres i els ecos

Durant anys de viatge per diferents ciutats europees m’ha cridat l’atenció el reduït nombre d’autors que es representen constantment als teatres. És veritat que aquí i allà sorgeixen variacions locals i...

Reclosos per narrar

Forma part de la legió d’escriptors de totes les èpoques que han estat temptats de destruir les seves obres. Com Virgili, entre els antics, o Gógol, entre els moderns, Boccaccio va voler, avançada la seva...

Testimoni de càrrec

No és fàcil, el paper que es va atribuir Thomas Bernhard: ser testimoni de càrrec. Potser representar aquest paper sí que és més fàcil, i de fet molts escriptors han jugat aquesta funció a l’escenari. Però...

El suau plaer de viure

Ser horacià representa -o representava fins fa poc- un joc de subtils equilibris: fugir dels radicalismes vitals sense caure en el conformisme, gaudir de l’existència sense oblidar el dolor, aspirar a la...

El poeta com a maleït

El destí del geni és el precipici. Aquesta, en poques paraules, seria la fórmula que definiria l’artista maleït, una de les figures protagonistes a l’escenari de la modernitat. Ara que la moral burgesa ha...

L’aprenentatge de la solitud

Per a la majoria dels éssers humans el mite de la infància és un aliment recurrent. No la infància, el seu mite. No el que efectivament va passar, sinó la seva transfiguració. S’entén, en conseqüència, que...

Qui perd, guanya

La fascinació pels perdedors no és inusual en el món literari. És més: amb freqüència la literatura sembla haver-se desenvolupat, des dels seus inicis, per donar consol als perdedors. Però hi ha alguns...

La paraula precisa per a la idea exacta

H a sigut un dels escriptors que s’ha exigit més precisió: la recerca de la paraula exacta; la construcció de l’argument com a engranatge de rellotgeria; una documentació exhaustiva per preparar els textos....

El poeta estimat

Enlloc, ni tan sols a Anglaterra amb Shakespeare o a Itàlia amb Dante, he vist la devoció que hi ha a Rússia amb Puixkin. El nom de Puixkin és per tot arreu (als carrers, als instituts, als museus, a les...

Trauma i bellesa

Per lloc de naixement, Paul Celan hauria hagut d’escriure en romanès; per fidelitat estricta al credo religiós, en hebreu; per influència cultural, en alemany. La mare de Celan, amant fervent de la...

El poder de la voluntad

De ningún otro escritor he visto tantas placas conmemorativas en ciudades del mundo. En varias de España, por supuesto, pero también en París, Venecia, Londres, Dar es Salaam o La Habana. La vida de Ernest...

El poder de la voluntat

De cap altre escriptor he vist tantes plaques commemoratives en ciutats del món. En té diverses a Espanya, per descomptat, però també a París, Venècia, Londres, Dar es Salaam o l’Havana. La vida d’Ernest...

El ángel de la Historia

en el memorial que se le ha dedicado en Portbou, lugar donde se suicidó en 1940, el mar parece ser el receptor de la memoria de Walter Benjamin. Es de los pocos monumentos públicos de gran belleza, el...

L’àngel de la història

E n el memorial que se li ha dedicat a Portbou, lloc on es va suïcidar el 1940, el mar sembla ser el receptor de la memòria de Walter Benjamin. És dels pocs monuments públics de gran bellesa, el contrapunt...

El arte como visión

Algunos siguen sin considerarlo uno de los grandes poetas ingleses; algunos lo consideran el mayor “artista total” de la historia de Inglaterra. En cualquier caso es difícil que William Blake deje...

L’art com a visió

Alguns segueixen sense considerar-lo un dels grans poetes anglesos. Alguns el consideren l’“artista total” més gran de la història d’Anglaterra. En qualsevol cas, és difícil que William Blake deixi...

La elegancia del perdedor

El cine negro clásico tiene relevantes parecidos con la tragedia griega: un comienzo fulminante en el que se dibuja la entera línea argumental; una exposición de caracteres nada maniquea; un desenlace...

L’elegància del perdedor

El cinema negre clàssic té semblances rellevants amb la tragèdia grega: un començament fulminant en el qual es dibuixa tota la seva línia argumental; una exposició de caràcters gens maniquea; un desenllaç...

Escriptors davant del foc

Ala Galeria Tretiakov de Moscou hi ha un quadre pertorbador d’Ilià Repin titulat Nikolai Gógol cremant el manuscrit de la segona part de ‘Les ànimes mortes’. És una pintura entre realista i expressionista...

El poeta i el pastor

Diuen que Petrarca s’estimava més un text original grec que havia comprat a un comerciant bizantí que no pas tota la seva poesia. Si aquesta preferència fos certa -cosa que no sabrem mai-, atorgaria una...

L’anarquista del llenguatge

É s probable que en els últims anys de la seva vida Antonin Artaud trobés en Van Gogh el còmplice que havia estat buscant durant tant de temps. De fet, quan Artaud va escriure Van Gogh, el suïcidat de la...

Las contradicciones del educador

En ningún país, como en Rusia, se venera a los escritores, si tenemos que juzgar, no sólo por las estatuas que se pueden observar en todas las ciudades sino también por la presencia habitual de referencias...

Les contradiccions de l’educador

E n cap país es venera els escriptors com a Rússia, si ho hem de jutjar no sols per les estàtues que es poden observar a totes les ciutats, sinó també per la presència habitual de referències literàries en...

La vida paralela

Según contó él mismo después, el día que había decidido suicidarse, a los 24 años de edad, Gustav Meyrink se encontró con un folleto que alguien había deslizado por debajo de la puerta de su habitación. Su...

La vida paral·lela

Segons va explicar després ell mateix, el dia que havia decidit suïcidar-se, als 24 anys d’edat, Gustav Meyrink es va trobar amb un fulletó que algú havia fet lliscar per sota de la porta de la seva...

El cos sense límits

Havent-se endinsat en l’inexplicable, es va passar la vida donant explicacions. Va haver d’explicar que no era un mal cristià tot i procedir d’una família de conversos. Va haver d’explicar que no era...

Saber estar, saber viure

A l’ Escola d’Atenes de Rafael amb el gest indica la terra en lloc del cel, com fa Plató, el seu mestre i rival filosòfic. Un bon diagnòstic: Aristòtil tenia, poderosament plantats, els peus a terra....

El poeta agitador

Va morir, crec recordar, quan assistia, camuflat, a l’estrena de la pel·lícula Escopiré sobre les vostres tombes, una adaptació de la seva novel·la del mateix nom. Boris Vian havia treballat en el projecte...

Esperit, sang, creació

E l 790, un any després de la Revolució Francesa, tres joves estudiants del seminari protestant de Tübingen, destinats a convertir-se amb el temps en grans noms de la cultura europea, van plantar un arbre...

Por el infierno hacia Dios

N o fue aceptado por el ejército americano durante la Segunda Guerra Mundial porque era un "hombre indiferente" y, por tanto, con tendencia a la locura. La izquierda sospechaba de él porque, a sus dudas con...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >