Rafael Argullol

Rafael Argullol

Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Soc professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he escrit trenta-cinc llibres de poesia, narrativa, assaig i viatges. He col·laborat en diversos diaris. He treballat en diversos pintors, arquitectes i músics. El fruit més recent d'aquest treball és l'estrena de l'òpera 'L'enigma di Lea', creada en col·laboració amb el compositor Benet Casablancas. Prèviament, havia participat en obres teatrals i operístiques de La Fura dels Baus. Més informació a la meva pàgina web: www.rafaelargullol.com

El gran emmascarat

Va escriure que viure no era necessari sinó que el que era necessari era crear; un paral·lelisme amb el lema de la Lliga Hanseàtica, que defensava la necessitat de navegar per sobre de la de viure, però,...

De la inocencia y de la seducción

M uchos escritores desarrollan estilos bien distintos a lo largo de su trayectoria literaria pero recuerdo a pocos que tengan una tan nítida diferenciación entre dos etapas como Henry James. Buena parte de...

De la innocència i de la seducció

Molts escriptors desenvolupen estils ben diferents al llarg de la seva trajectòria literària, però en recordo pocs que permetin fer una diferenciació tan nítida entre dues etapes com Henry James. Bona part...

La piel interior del mundo

P ara penetrar en la literatura de Juan Rulfo no es ocioso dejarse acompañar por su fotografía. Rulfo fue un excelente fotógrafo y durante años recorrió el México rural para capturar imágenes de la vida...

La pell interior del món

Per penetrar en la literatura de Juan Rulfo no és ociós deixar-se acompanyar per la seva fotografia. Rulfo va ser un excel·lent fotògraf i durant anys va recórrer el Mèxic rural per capturar imatges de la...

Apóstoles de la destrucción

E ntre las muchas lecturas que tengo que agradecer a la biblioteca de mi abuelo está la de un libro, primorosamente encuadernado, como casi todos los otros volúmenes de aquella biblioteca tan valiosa para...

Apòstols de la destrucció

Entre les moltes lectures que he d’agrair a la biblioteca del meu avi hi ha la d’un llibre, primorosament enquadernat, com gairebé tots els altres volums d’aquella biblioteca tan valuosa per a mi, que...

Saber es sentir

Vi una vez a María Zambrano en su casa de Madrid. Estaba rodeada de gatos y tenía ochenta y pico de años. Su voz era realmente singular: ronca, profunda, con multitud de acentos superpuestos, desde el...

Saber és sentir

Vaig veure una vegada María Zambrano a casa seva a Madrid. Estava envoltada de gats i tenia vuitanta anys i escaig. La seva veu era realment singular: ronca, profunda, amb multitud d’accents superposats,...

Tractat de rebel·lia

Hi ha autors amb vocació iniciàtica o que, sense tenir-ne, han estat vistos com a iniciàtics pels seus lectors. A la fi del segle XVIII el cas més impactant és el de Goethe amb el seu Werther, un llibre...

Errar és humà

Em fa la impressió que, després de Shakespeare, Anton Txékhov és el dramaturg més representat als escenaris de tot el món. Seria coherent que fos així, perquè tots dos s’ocupen de la tragicomèdia de l’ésser...

El teatro de la conciencia

Su leyenda ha eclipsado con frecuencia su valía literaria. El Grupo de Bloomsbury fue posiblemente la constelación intelectual más brillante del período de entreguerras en la Europa de la primera mitad del...

El teatre de la consciència

La seva llegenda ha eclipsat sovint la seva vàlua literària. El Grup de Bloomsbury va ser possiblement la constel·lació intel·lectual més brillant del període d’entreguerres a l’Europa de la primera meitat...

Las palabras y las acciones

El filósofo más influyente de Europa no escribió una sola línea y, si la escribió, no la hemos conservado. Pero la influencia de Sócrates —tal como nos la describió Platón— es tan perdurable porque nos...

Les paraules i les accions

El filòsof més influent d’Europa no va escriure ni una sola línia, i si la va escriure no l’hem conservat. Però la influència de Sòcrates -tal com ens la va descriure Plató-és tan perdurable perquè ens...

Paisajes ficticios, estados del espíritu

Desde siempre los escritores han tenido la tentación de trabajar con paisajes ficticios. Supongo que en la Antigüedad esto no era sino la consecuencia de la íntima relación entre poesía y mito, ámbitos...

Paisatges ficticis, estats de l’esperit

Des de sempre els escriptors han tingut la temptació de treballar amb paisatges ficticis. Suposo que en l’antiguitat això no era sinó la conseqüència de l’íntima relació entre poesia i mite, àmbits sovint...

Hacia la propia verdad

Entre las numerosas representaciones pictóricas de San Agustín mi preferida es la que se encuentra en la pequeña iglesia de San Giorgio degli Schiavoni de Venecia, obra de Carpaccio. Bajo la luz inclinada...

Cap a la pròpia veritat

Entre les nombroses representacions de sant Agustí, la meva preferida és la que hi ha a la petita església de San Giorgio degli Schiavoni de Venècia, obra de Carpaccio. Sota la llum inclinada del capvespre,...

Entre el eco y la memoria

Es autor de la mejor definición de lo que es el poeta que conozco: "El poeta es el maestro del eco". Una definición superior, incluso, a la de Baudelaire: "El poeta es el maestro de la memoria". Aunque, lo...

Entre l’eco i la memòria

És autor de la millor definició de poeta que conec: “El poeta és el mestre de l’eco”. Una definició superior, fins i tot, a la de Baudelaire: “El poeta és el mestre de la memòria”. Encara que la veritat és...

El espíritu de una época

En su epitafio Henri Beyle, Sthendal, dejó escrito que era "milanés" a pesar de haber nacido en Grenoble, expresando así un amor por la cultura italiana que quizá sea la más alta expresión literaria del...

L'esperit d'una època

En el seu epitafi, Henri Beyle, Stendhal, va deixar escrit que era milanès malgrat haver nascut a Grenoble, expressant així un amor per la cultura italiana que potser és la més alta expressió literària del ...

La consagración del instante

Octavio Paz era una persona irónica y atenta, un gran conversador; es decir, le gustaba hablar y le gustaba escuchar, condición, esta última, escasa en los grandes habladores. Tenía mucho que explicar, y lo...

La consagració de l’instant

Octavio Paz era una persona irònica i atenta, un gran conversador; és a dir, li agradava parlar i li agradava escoltar, una condició, aquesta última, escassa en els grans xerraires. Tenia molt a explicar, i...

Vicios privados, públicas virtudes

De algunos autores nos interesa su coherencia; de otros, sus contradicciones. Entre estos últimos, al menos para mí, está Oscar Wilde, un escritor al que su época juzgó excesivamente, con condescendencia al...

Vicis privats, virtuts públiques

D’alguns autors ens interessa la seva coherència; d’altres, les seves contradiccions. Entre aquests últims, almenys per a mi, hi ha Oscar Wilde, un escriptor al qual la seva època va jutjar excessivament,...

Prendre el pols a la vida

A l cementiri de Peredélkino, prop de Moscou, la tomba de Borís Pasternak és un lloc de peregrinació, amb un flux de visitants discret però constant. Les flors que es dipositen al costat de la làpida són un...

Entre el gel i el foc

Un dels escriptors del segle XIX que van tenir més fortuna al segle següent amb la irrupció del cinema va ser Guy de Maupassant. Molts dels seus relats es van traslladar a la pantalla com si, en efecte,...

Los sueños son la verdad

El padre de Thomas De Quincey le procuró una tan esmerada educación que llegó a rozar la extravagancia. De niño, De Quincey, exigido por su preceptor, tenía que traducir cada día los titulares de la prensa...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >