Rafael Argullol

Rafael Argullol

Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Soc professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he escrit trenta-cinc llibres de poesia, narrativa, assaig i viatges. He col·laborat en diversos diaris. He treballat en diversos pintors, arquitectes i músics. El fruit més recent d'aquest treball és l'estrena de l'òpera 'L'enigma di Lea', creada en col·laboració amb el compositor Benet Casablancas. Prèviament, havia participat en obres teatrals i operístiques de La Fura dels Baus. Més informació a la meva pàgina web: www.rafaelargullol.com

El cos sense límits

Havent-se endinsat en l’inexplicable, es va passar la vida donant explicacions. Va haver d’explicar que no era un mal cristià tot i procedir d’una família de conversos. Va haver d’explicar que no era...

Saber estar, saber viure

A l’ Escola d’Atenes de Rafael amb el gest indica la terra en lloc del cel, com fa Plató, el seu mestre i rival filosòfic. Un bon diagnòstic: Aristòtil tenia, poderosament plantats, els peus a terra....

El poeta agitador

Va morir, crec recordar, quan assistia, camuflat, a l’estrena de la pel·lícula Escopiré sobre les vostres tombes, una adaptació de la seva novel·la del mateix nom. Boris Vian havia treballat en el projecte...

Esperit, sang, creació

E l 790, un any després de la Revolució Francesa, tres joves estudiants del seminari protestant de Tübingen, destinats a convertir-se amb el temps en grans noms de la cultura europea, van plantar un arbre...

Por el infierno hacia Dios

N o fue aceptado por el ejército americano durante la Segunda Guerra Mundial porque era un "hombre indiferente" y, por tanto, con tendencia a la locura. La izquierda sospechaba de él porque, a sus dudas con...

Per l’infern cap a Déu

No va ser acceptat per l’exèrcit americà durant la Segona Guerra Mundial perquè era un “home indiferent” i, per tant, amb tendència a la bogeria. L’esquerra sospitava d’ell perquè als seus dubtes amb el...

Una llagosta amb un llaç blau

V an escriure la seva necrològica quan encara vivia i encara va sobreviure diversos anys, un formidable acte de ressentiment que, secretament, potser molts escriptors estarien disposats a fer per enterrar...

El fuego que no ardió

S e dice que Virgilio, moribundo, quiso quemar la Eneida y que así lo indicó a sus albaceas. No se cumplieron sus deseos, y durante casi 1800 años Virgilio fue considerado el poeta por excelencia. Con la...

El foc que no va cremar

Es diu que Virgili, moribund, va voler cremar l’ Eneida, i que així ho va indicar als seus marmessors. No es van complir els seus desitjos, i durant gairebé 1.800 anys Virgili va ser considerat el poeta per...

Libertad contra dogmas

Cuando en 1936 publicó Retorno de la Unión Soviética André Gide se ganó la enemistad de muchos intelectuales de izquierdas con los que había compartido el ideal comunista. Sus detractores le acusaron de...

Llibertat contra dogmes

Quan el 1936 va publicar Tornada de la Unió Soviètica, André Gide es va guanyar l’enemistat de molts intel·lectuals d’esquerres amb els quals havia compartit l’ideal comunista. Els seus detractors el van...

Invitación al inconformismo

U na de las principales dificultades de la vida pública —aunque también de la vida individual— es ponerse en el lugar del otro, tratar de pensar como él o averiguar la causa de sus opiniones. La pereza y el...

Invitació a l’inconformisme

Una de les principals dificultats de la vida pública -tot i que també de la vida individual-és posar-se en el lloc de l’altre, intentar pensar com ell o esbrinar la causa de les seves opinions. La mandra i...

El gran emmascarat

Va escriure que viure no era necessari sinó que el que era necessari era crear; un paral·lelisme amb el lema de la Lliga Hanseàtica, que defensava la necessitat de navegar per sobre de la de viure, però,...

De la inocencia y de la seducción

M uchos escritores desarrollan estilos bien distintos a lo largo de su trayectoria literaria pero recuerdo a pocos que tengan una tan nítida diferenciación entre dos etapas como Henry James. Buena parte de...

De la innocència i de la seducció

Molts escriptors desenvolupen estils ben diferents al llarg de la seva trajectòria literària, però en recordo pocs que permetin fer una diferenciació tan nítida entre dues etapes com Henry James. Bona part...

La piel interior del mundo

P ara penetrar en la literatura de Juan Rulfo no es ocioso dejarse acompañar por su fotografía. Rulfo fue un excelente fotógrafo y durante años recorrió el México rural para capturar imágenes de la vida...

La pell interior del món

Per penetrar en la literatura de Juan Rulfo no és ociós deixar-se acompanyar per la seva fotografia. Rulfo va ser un excel·lent fotògraf i durant anys va recórrer el Mèxic rural per capturar imatges de la...

Apóstoles de la destrucción

E ntre las muchas lecturas que tengo que agradecer a la biblioteca de mi abuelo está la de un libro, primorosamente encuadernado, como casi todos los otros volúmenes de aquella biblioteca tan valiosa para...

Apòstols de la destrucció

Entre les moltes lectures que he d’agrair a la biblioteca del meu avi hi ha la d’un llibre, primorosament enquadernat, com gairebé tots els altres volums d’aquella biblioteca tan valuosa per a mi, que...

Saber es sentir

Vi una vez a María Zambrano en su casa de Madrid. Estaba rodeada de gatos y tenía ochenta y pico de años. Su voz era realmente singular: ronca, profunda, con multitud de acentos superpuestos, desde el...

Saber és sentir

Vaig veure una vegada María Zambrano a casa seva a Madrid. Estava envoltada de gats i tenia vuitanta anys i escaig. La seva veu era realment singular: ronca, profunda, amb multitud d’accents superposats,...

Tractat de rebel·lia

Hi ha autors amb vocació iniciàtica o que, sense tenir-ne, han estat vistos com a iniciàtics pels seus lectors. A la fi del segle XVIII el cas més impactant és el de Goethe amb el seu Werther, un llibre...

Errar és humà

Em fa la impressió que, després de Shakespeare, Anton Txékhov és el dramaturg més representat als escenaris de tot el món. Seria coherent que fos així, perquè tots dos s’ocupen de la tragicomèdia de l’ésser...

El teatro de la conciencia

Su leyenda ha eclipsado con frecuencia su valía literaria. El Grupo de Bloomsbury fue posiblemente la constelación intelectual más brillante del período de entreguerras en la Europa de la primera mitad del...

El teatre de la consciència

La seva llegenda ha eclipsat sovint la seva vàlua literària. El Grup de Bloomsbury va ser possiblement la constel·lació intel·lectual més brillant del període d’entreguerres a l’Europa de la primera meitat...

Las palabras y las acciones

El filósofo más influyente de Europa no escribió una sola línea y, si la escribió, no la hemos conservado. Pero la influencia de Sócrates —tal como nos la describió Platón— es tan perdurable porque nos...

Les paraules i les accions

El filòsof més influent d’Europa no va escriure ni una sola línia, i si la va escriure no l’hem conservat. Però la influència de Sòcrates -tal com ens la va descriure Plató-és tan perdurable perquè ens...

Paisajes ficticios, estados del espíritu

Desde siempre los escritores han tenido la tentación de trabajar con paisajes ficticios. Supongo que en la Antigüedad esto no era sino la consecuencia de la íntima relación entre poesía y mito, ámbitos...

Paisatges ficticis, estats de l’esperit

Des de sempre els escriptors han tingut la temptació de treballar amb paisatges ficticis. Suposo que en l’antiguitat això no era sinó la conseqüència de l’íntima relació entre poesia i mite, àmbits sovint...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >