14/04/2012

Oblidar recordar

2 min

Quan ens en sortim d'aquesta, serem incapaços d'evitar que torni a passar més. Si algun dia ens refem de la patacada de la crisi que s'ha infiltrat en les nostres vides, potser haurem après la lliçó. Però amb una sola lliçó no s'aprova l'examen. I després de les avaluacions és habitual que les matèries que hem après a contracor volin de la memòria a la velocitat de la llum. Esbrinar quan es produirà la pròxima ensopegada depèn del que triguem a oblidar tot el que havíem de recordar.

És probable que després de la tempesta que ha fet saltar pels aires el sistema financer planetari en recordem les conseqüències una bona temporada. Amics que es van quedar a l'atur, coneguts que van tornar a viure a casa dels pares, botigues comprant or a cada cantonada o constructors que, de la nit al dia, passaven de nous rics a vells pobres. En l'univers personal recordarem qui ens va deixar 100 euros i va fer veure que oblidava el deute, qui va resistir la temptació d'evitar-nos quan pintaven bastos. Guardarem tot l'afecte per qui va tenir la infinita paciència de suportar els nostres soliloquis sobreactuats plens de misèries quotidianes. També intentarem oblidar -i tant de bo ho aconseguim- els que no hi van ser, no van respondre o ens van defugir com si el nostre alè fos radioactiu.

No cal retenir-ho tot en el record, si no és que pretenem triomfar al Saber y ganar . Però la tendència a oblidar-ho tot amb el pas del temps afavoreix que les calamitats es repeteixin. De la mateixa manera que podem fer un esforç per oblidar el que no volem recordar, hauríem de fer-lo per recordar el que no podem oblidar. Quan es produeix alguna catàstrofe de les grosses sovint sentim dir que ningú recordava res semblant. Que no es recordi una cosa no implica que no existeixi. Senzillament podria ser que haguéssim oblidat recordar-la.

stats