16/03/2011

Jubilació als 90

2 min

Ja ens hi trobarem. Si ho ha dibuixat el pare de Mortadelo y Filemón , treballarem fins als 90. No seria el primer cop que les vinyetes de Francisco Ibáñez es fan realitat. I no tant per les arts endevinatòries de l'autor com per les insensateses del gènere humà. Només un cap ple de fantasia o una ment perversa (o ambdues coses alhora) poden imaginar un avió enclastat contra les Torres Bessones, com va fer Ibáñez una dècada abans de l'11-S.

L'artista del tebeo -detesta el terme còmic- complia ahir 75 anys amb el traç ferm i segurament sense trencar la seva rutina diària: dibuixar, dibuixar i tornar a dibuixar. Només així s'explica la producció de sis àlbums per any, a un ritme que implica il·lustrar, pel cap baix, una pàgina al dia, festius inclosos. De tant pencar, Ibáñez no ha tingut temps per als elogis ni per adormir-se sobre els taulers de dibuix. Li encanta treure's mèrits explicant que els seus personatges són calbs per estalviar temps i tinta, o reconeixent que ha repetit el mateix acudit en diverses historietes i pocs se n'han adonat. Ibáñez és un home dibuixat a si mateix. I ho ha fet milers de vegades, sempre arremangat i amb un llapis a l'orella. Un personatge singular d'energia incontenible, verborrea indesxifrable i modèstia exemplar. Premis? Una bona colla, però cap com les fileres quilomètriques de lectors esperant el seu autògraf, i el reconeixement de la legió de treballadors del gag que s'han inspirat en el seu humor.

I quan fa anys que aquest dibuixant podria haver tapat els retoladors, amb una banyera plena d'or i vanitat, i en fa 53 que els seus agents més emblemàtics cotitzen, segueix embarcant-los en noves aventures. La propera, sobre la polèmica reforma de les pensions, que acabarà amb trompades i corredisses. Dins i fora de les vinyetes.

stats