Contravenint les recomanacions per reclamar l'interès del lector, avanço que la majoria de coses que es detallaran en aquesta columna us rellisquen. Com que demà es coneixeran les dades de l'Estudi General de Mitjans -l'EGM- i totes les ràdios seran líders d'audiència. Sens dubte una gran notícia per a les guanyadores. Serà una jornada de malabarismes estadístics de totes les freqüències per proclamar-se les més escoltades. Els arguments, ben variats: hi haurà els que tindran més oients durant del dia, els que triomfaran per franges, els més escoltats a 90 metres de profunditat marina i els que es vantaran de ser l'emissora de referència per a la comunitat umpa lumpa del país.
Més enllà del morbo, tampoc us han d'interessar les taquicàrdies, úlceres d'estómac i pèrdues de coneixement amb què certs professionals reben el veredicte de les xifres; o la sorprenent indolència que demostren els que tenen el micro pelat i anys de ràdio a l'esquena. No sé si val la pena explicar que les dades de l'EGM són la referència professional del negoci, per molt que ara es reivindiqui el governamental -i poc específic- Baròmetre de la Comunicació. Tant li fa si a Catalunya l'EGM es fa amb 23.000 enquestes telefòniques, i no passa d'anècdota que alguns enquestats afirmin convençuts que escolten La nit dels ignorants amb Iñaki Gabilondo, Minoria absoluta amb Toni Clapés o Prohibit als pares amb Josep Cuní a la COM. Amb els EGM sobre la taula, demà uns dissimularan, d'altres faran rodar caps abans no rodi el seu i també hi haurà qui, amb paciència franciscana, seguirà creient en les seves apostes. Però, tant se val, oi? L'endemà, tot oblidat i la ràdio seguirà sonant perquè escoltem el que ens agrada, i no allò que agrada als altres. Per molts anys sigui així. I per molts EGM més.
