Opinió 11/10/2017

La teva (i només teva) cabina

Mai seré capaç de respondre la pregunta de quina és la meva cançó preferida. Que trist, penso, això d’haver de tenir-ne només una

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Mai he estat capaç de respondre a la pregunta de quina és la meva cançó preferida. Hi he donat voltes i he trobat cançons que em van marcar en un moment de la vida, altres que les recordo com la parella perfecta per créixer, per passar certs moments de la joventut. També podria dir quina és la cançó que més m’ha animat en certs moments, o a quina melodia acudeixo quan tinc un mal dia i no trobo les forces per començar a capgirar-lo.

Mai seré capaç de respondre la pregunta de quina és la meva cançó preferida. Que trist, penso, això d’haver de tenir-ne només una. Si em donessin peixet i em deixessin triar-ne deu, tampoc ho sabria fer. La clau de volta està en pensar en les experiències i moments en què aquestes cançons t’han acompanyat.

Recordo una cançó en especial que em va fer descobrir un grup que em va acompanyar en el meu pas de la preadolescència a la postadolescència –ja se sap que l’adolescència és allò que els passa als pares quan els fills tenen entre 13 i 18 anys–. Ara mateix l’escolto i no la puc acabar, ja no té el mateix significat que abans. Però tot i així és una de les moltes experiències que m’ha fet ser qui soc.

Per això, seria increïble que tots fóssim capaços de saber quina melodia volem escoltar en cada moment. Quins acords volem que ens acompanyin en els instants que més recordarem de la vida. Estem fets de les experiències que recordem en acabar el dia, aquelles que ens marquen i sense saber ben bé perquè recordem per sobre de les altres quan arriba la nit i passem comptes de les hores viscudes. Aquest dissabte a Vivand, hi haurà una misteriosa cabina que té un principi de resposta. No hi ha millor manera de seguir construint-nos, si no és a base d’experiències. Què millor que el cor per saber què necessitem escoltar entre batec i batec?

stats