La recerca del primer mort

El que no saben és que si reapareix la fera en un país que encara no l'ha tancada a la gàbia, no podran controlar el seu monstre i també els escombrar

Resulta que Ciutadans denuncia una agressió per part d’un independentista a una dona que juntament amb el seu marit i fills arrancava llaços grocs i els llançava a terra. Carmen Mejías, regidora del partit taronja a Barcelona, en fa un tuit posant el crit al cel. De cop, les xarxes comencen a bullir amb fotografies falses de dones amb el nas trencat. Inés Arrimadas i Albert Rivera, no només piulen en el mateix sentit, sinó que convoquen una manifestació en contra de l’agressió.

Més tard es demostra que ni la dona tenia el nas trencat ni l’agressió va ser per motius polítics. Però la manifestació segueix endavant. A mesura que passen les hores, es fa fefaent que l’agressió no estava motivada per la causa independentista. Cap canvi de direcció. La voluntat per part de Ciutadans de fer creure que a Catalunya es respira un ambient de tensió irrespirable segueix endavant, comprat per la majoria de mitjans espanyols i alguns de catalans.

Arriba dimecres i al Parc de la Ciutadella es reuneixen els que, més enllà de no voler veure la realitat en la història de l'agressió, tenen entre cella i cella que posar llaços grocs en espais públics hauria d'estar prohibit i en nom de la llibertat d'expressió, els treuen. Potser s'hauria d'explicar que no es basa en coartar la resta amb la teva opinió, i que no és el mateix penjar llaços grocs que treure'ls.

En la mencionada manifestació basada en uns fets falsos, la tensió comença a augmentar fins que un càmera de Telemadrid és agredit. El motiu no és altre que una línia groga en la funda de la càmera. Ho confonen amb un llaç groc i és acusat de pertànyer a TV3, una de les altres grans croades de Ciutadans. En les gravacions que circulen, es poden identificar membres de grups d'extrema dreta, alguna bandera de la Policia Nacional i sobretot l'estupidesa que regna enmig del batibull de veus. La dona que grava, l'acusa de ser TV3. Ell respon que no, que és de Telemadrid i ella comença a cridar amb veu histèrica que la vol pegar. El càmera marxa i tothom que s'acosta a la senyora rep la mateixa explicació: el càmera de TV3 l'ha amenaçat i la volia agredir.

En resum, s’inventen una agressió independentista, enganyen amb l’estat de la dona, fan circular fotografies falses i munten una manifestació per protestar contra la violència que acaba amb una altra agressió per part dels manifestants. Karma en dirien alguns, estupidesa uns altres. Desesperació per seguir manipulant l’opinió pública i arreplegar vots sense un projecte polític més enllà d’atacar l’enemic, diria jo.

Com era lògic, al cap de breus moments ja s'havia desmentit que el càmera era de la televisió catalana i fins i tot des de Ciutadans es va condemnar l'agressió. Però compte, van explicar que l'havien duta a terme grups infiltrats. Les dues cares més visibles del partit havien marxat ràpidament de la manifestació en veure l'escalada d'una tensió que fins i tot va permetre viure un moment màgic d'humor quan Xavier Garcia Albiol, president del Partit Popular català, els va demanar que perquè en les manifestacions de Ciutadans hi anaven persones d'extrema dreta o amb banderes nazis. El món a l'inrevés. Mai podrem agrair-li prou al procés la caiguda de màscares en tots dos bàndols.

Llavors va arribar el torn dels mitjans, que com a bons companys de professió, estaven a punt per condemnar l'agressió. Però, oh, sorpresa! Tant a Telemadrid com a la Sexta, per exemple, van justificar l'agressió perquè havien confós una línia groga amb un llaç del mateix color. O sigui, que si el càmera realment hagués portat el símbol que reclama l'alliberament dels presos polítics catalans, no seria condemnable. És la versió maca de dir: és que van provocant.

Els mitjans estan comprant el joc que ha iniciat Ciutadans de buscar crear un clima de tensió i violència a Catalunya que no existeix. Busquen la confrontació per tenir motius per actuar. Volen un primer mort per alliberar la fera del feixisme. El que no saben és que si reapareix en un país que encara no l'ha tancada a la gàbia, no podran controlar el seu monstre i també els escombrarà.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF