Opinió 08/06/2018

Sense odi, però ‘A por ellos’

Semblaven escenes de celebració després de fer caure el règim d’un tirà. Res més lluny de la realitat. S’encaminaven a fer-ne fort un amenaçat per la democràcia

i
Pau Riera Dejuan
3 min

Encara recordo com de nerviós em posava escoltar aquell crit fa deu anys, just quan va prendre rellevància a mesura que la selecció espanyola de futbol masculí avançava fases en l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa. A causa de l’èxit del combinat nacional, aquella melodia basta, sense imaginació i agressiva es podia sentir en totes les cadenes de televisió quan mostraven com eren els valents aficionats que s’havien desplaçat per animar-los. També sonava de fons al començament dels partits en les places plenes de gom a gom d’arreu del territori espanyol que seguien la competició.

Al cap de dos mesos, quan les competicions de futbol base van començar una nova temporada, als camps de futbol va tornar-se a escoltar la maleïda cantarella. Algun pare l’entonava esperançat que els altres el seguissin. Per sort la iniciativa mai va acabar de quallar. En canvi, però, quan érem els infants els que anàvem a gaudir d’un partit dels més grans, sí que s’escoltava entre el públic aquesta cançó. Ja s’havia democratitzat. La cantava tothom, animés la selecció espanyola o no. Amb el temps, sortosament, es va oblidar.

El càntic només resistia en uns espais i moments molt concrets: quan la ‘roja’ jugava un partit. En aquell instant, els caps dels aficionats exaltats feien memòria i recuperaven l‘A por ellos’, com si a l’enemic —no el rival—, més enllà de guanyar-lo, se l’hagués d’humiliar i destrossar.

Precisament aquesta era la intenció dels pobles que acomiadaren a la Guàrdia Civil i a la policia els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre. Aquells valents agents que marxaven de la comoditat de les seves destinacions per fer front a una horda de perillosos ciutadans armats amb urnes necessitaven una empenta final per assaltar Catalunya.

Les imatges que es van poder veure per la televisió mostraven multituds de veïns i veïnes acomiadant amb banderes els vehicles de les forces de seguretat. Semblaven escenes de celebració després de fer caure el règim d’un tirà. Res més lluny de la realitat. S’encaminaven a fer-ne fort un amenaçat per la democràcia.

Els mateixos agents, cegats pels discursos catastròfics d’un sector de la premsa espanyola, van gravar-se als autobusos de camí a Catalunya entomant el mateix càntic. Antigament s’usaven tambors, pintures i grans estandards per atemorir l’enemic abans d’una batalla. Ara es canta l‘A por ellos’ en un autobús desbordat de testosterona antidemocràtica i es penja a Twitter. Van fer el camí fins a les diferents localitats catalanes al ritme d’aquesta cantarella bàsica. Avisant que venien a destrossar a tot aquell que s’atrevís a desobeir l’autoritat posant urnes o mostrant paperetes.

El resultat ja el coneixem. Més de mil ferits. Impunitat total per part del règim. I per reblar més el clau: condecoracions pels serveis notables i heroics a la pàtria. Encara no entenc com, tractant-se d’un règim medieval, no van arribar amb tambors i les cares pintades de blau fosc policia i de verd Guàrdia Civil.

S’apropa un nou mundial i la selecció espanyola és una de les clares favorites. L’Audiència Provincial de Barcelona és coneixedora que la principal font d’inspiració pels jugadors són els càntics de l’afició. Per això, ha decidit dictaminar que el de ‘A por ellos’ no incita a l’odi. Ni contra els catalans la setmana prèvia a l’1 d’octubre, ni contra ningú en un mundial. No fos cas que els guerrers de la ‘roja’ es quedessin sense la seva poció màgica.

stats