La hipocresia feta judici
Espanya és un país en què tothom posa el crit al cel per cremar unes fotocòpies de la fotografia del rei però en què es fuig del debat sobre una monarquia imposada pel desig diví
Cinc detinguts d’un dels partits de l’estat veí -la CUP- acusats de cremar fotos del rei d’Espanya durant la manifestació independentista de l’Onze de Setembre van arribar ahir a Madrid i no van declarar davant l’Audiència Nacional explicant que ho consideraven un judici polític. Han tornat amb llibertat amb càrrecs. Una més.
El dia 2 de desembre, la Fundación Nacional Francisco Franco -organització legal malgrat costi d’entendre- va premiar i homenatjar dos alcaldes i un diputat del Partit Popular per incomplir la llei de Memòria Històrica. Cap conseqüència. Una vegada més.
Avui el fill del rei col·locat pel difunt dictador obrirà, amb sort, algun diari i veurà en portada el rebombori creat per l’afer de les fotografies calcinades. Tindrà més complicat, però, trobar la notícia de l’homenatge a tres persones que segueixen creient que “a les escoles s’ensenya als alumnes una versió tergiversada de la història” i que lluiten amb tota la seva força i esforç per evitar que s’esborrin dels carrers dels seus pobles els vestigis del franquisme. Un homenatge més.
Espanya és un país en què tothom posa el crit al cel per cremar unes fotocòpies de la fotografia del rei però en què es fuig del debat sobre una monarquia imposada pel desig diví, o en aquest cas, pel desig d’un home que va provocar una guerra civil sagnant i una postguerra dominada per la por. Gabriel Rufián va fer un tuit preguntant-se com podia ser que parléssim més d’unes fotografies cremades sota el dret de la lliure expressió abans que sobre el que costa un rei que actua com a tal per dir-se Borbón de cognom, i Íñigo Errejón va donar ànims a dos dels cinc acusats i va publicar-ne un altre on deia que la llibertat d’expressió no era un delicte. Ningú jutjarà algunes de les respostes fora de lloc i insultants que van tenir els seus tuits. Un com més.
L’estat espanyol utilitza tota la seva força policial i judicial per enviar a Madrid a cinc persones que, després d’intentar qüestionar la monarquia ho exemplifiquen cremant fotografies de l’estimat cap d’estat abans que perseguir alcaldes i diputats que encara avui en dia alaben les bonances del just dictador que va portar la pau al sagrat regne d’Espanya. Mentrestant, a les xarxes socials, els seguidors més acèrrims de Franco segueixen insultant impunement tots els ‘rojos’ que els passen per davant. Poc se’ls ha assenyalat i buscat des d’algun òrgan judicial, la majoria segueixen publicant comentaris amenaçadors que constantment fomenten l’apologia del feixisme. Mai no els veurem davant d’un jutge, però, ei, no creméssim pas mai una fotografia.
