Opinió 02/02/2018

El cavaller

Et penso tancant boques i obrint els ulls a cops de demostrar que els límits només se situen on la ment troba un obstacle infranquejable

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Des de fa uns mesos t’imagino com un cavaller errant. Inspirat, potser, en aquell tan famós que porta diversos segles desafiant un cop i un altre els mateixos molins. La seva figura es veu reencarnada en persones anònimes que, com ell, segueixen lluitant una àrdua batalla contra els convencionalismes.

T’imagino com un cavaller modern, dels quals se sobreposen als entrebancs de la vida amb un somriure per bandera i somnis com a mitjà de transport. D’aquests que segueixen endavant se’ls posi el què se’ls posi enfront. Dels que fan i després ja veurem.

Et penso tancant boques i obrint els ulls a cops de demostrar que els límits només se situen on la ment troba un obstacle infranquejable. Rumio, i et veig no acceptant cap negativa com a resposta. D’aquells de qui se’n parlarà.

Ets d’aquells que, quan arribi el dia —que arribarà— recuperarà el temps perdut amb qui t’ha estat robat. Dels qui explicarà com va sobreposar-se a un dels moments més durs de la seva vida. Ho faràs amb alegria, perquè et farà ser qui ets.

De tu se’n parlarà malgrat que mai t’hagi interessat què en deien. Primer amb la boca petita, com qui és foll. Més tard amb respecte. I finalment, quan faci temps que els teus llavis portin escrits el somriure de qui no pot amagar una gran rialla, seràs el protagonista de la seva admiració.

Et figuro explicant-te biogràficament. Commovent a tort i a dret. Provocant canvis en vides de persones que mai haguessis pogut imaginar que t’escoltarien ni et prendrien seriosament.

Sé que mai ningú podrà emular aquell cavaller errant que porta centenars d’anys desafiant l’immobilisme mental dels humans. Malgrat això, mai deixem de ser esclaus de les nostres circumstàncies, i les teves deixaran petjada.

Et presumeixo marcant el camí sense pausa, ja tinguis davant un molí, un cavall per domar o set-cents quilòmetres que, si t’ho demanessin, cobriries amb la cadira i uns ulls brillants de qui sent excitació davant un repte que ningú creu que puguis aconseguir.

stats