Opinió 22/09/2017

Tumultuosament atònits

Benvinguts a Cuba, tot just acaba de començar l’abril de 1898

i
Pau Riera Dejuan
2 min

No sé per on començar i sé que mentre escric aquestes línies i mentre passen les hores perquè es publiqui aquest article, l’actualitat m’haurà superat de nou i això ja no tindrà més valor que el record de l’intent d’explicar una situació que si fos escrita com a guió de cinema, arrasaria en tots els festivals.

Si ho hagués escrit fa dos dies, estaria parlant de la resposta ciutadana improvisada que va donar suport a les institucions catalanes i als alts càrrecs detinguts. Una resposta transversal que va aglutinar desenes de milers de persones durant tot el dia a Barcelona envoltant la conselleria d’Economia. De la solidaritat de la gent que va trencar el cordó policial a la seu nacional de la CUP i va acabar fent fora la Policia Nacional sense que poguessin entrar per requisar material.

Estaria fent menció a les concentracions arreu de Catalunya i d’Espanya. Ciutats espanyoles que ningú imaginava que sortissin al carrer defensant Catalunya i la democràcia. Destacaria l’humor que viuen les xarxes socials, la tranquil·litat i calma demostrada i l’amor que es professa al queixar-se d’un estat totalment a la deriva que veu impotent com una Guàrdia Civil militaritzada rep clavells com a resposta.

Si ho hagués escrit ahir, estaria parlant de la nit que han passat els detinguts i em preguntaria si han escoltat la concentració permanent que es va convocar fins que els deixessin en llibertat. Recuperaria la dignitat dels estibadors que s’han negat a operar en els vaixells atracats al port de Barcelona i Tarragona on dormen els agents destinats a Catalunya.

En canvi ho escric avui. Just quan s’ha recuperat la paraula tumultuós, per poder acusar de sedició —delicte penat de 4 fins a 15 anys— als dirigents d’Òmnium Cultural i de l’ANC —i qui sap si al president, per, en vocabulari constitucional, instigar “les concentracions i manifestacions dutes a terme per impedir per la força l’actuació de les autoritats i els seus agents en l’exercici de les seves funcions en defensa de l’ordenament constitucional”. Clavells, cançons i humor.

Ho escric avui, llegint com Enric Millo adverteix els directors d’institut que s’enfrontaran a responsabilitats penals si obren els centres el diumenge dia 1 d’octubre. Alhora que deixen en llibertat amb càrrecs els detinguts el dia 20 de setembre i la Guàrdia Civil escorcolla en busca d’urnes una empresa d’embalatge a Òdena sense més capacitat que per fer caixes petites de cartó. Esperem que no hi hagin anat seguint la pista d’un missatge de WhatsApp bromista dels treballadors. No deuen ser capaços de llegir-nos els missatges, no?

Demà ja m’haurà superat tot. I els agents que han deixat Espanya mig buida d’efectius policials, ja hauran sortit del seu vaixell decorat amb el Piolin en cerca d’urnes, paperetes i cartells. A la nit ja hauran fet acte de presència en alguna que altra manifestació “tumultuària” i hauran fitxat i marcat algun que altre despistat cometent sedició sense ser-ne conscient. Benvinguts a Cuba, tot just acaba de començar l’abril de 1898.

stats