Opinió 09/02/2016

Tornar

Un viatge no acaba amb el retorn. Realment comença quan, ja a casa, a poc a poc es va entenent el que s’ha vist, après i descobert

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Sorprenentment arribar no és un plaer. Després de tot un dia viatjant entre vols cancel·lats i massa hores en cafeteries impersonals envaïdes per mans enganxades a les seves maletes, sorprenentment arribar no és un plaer. El moment de dir-se adéu és més fred del que esperem i l’endemà, el primer que passarem sols després de conviure totes les hores del dia, se’ns fa feixuc.

No estem preparats per respondre les preguntes que rebrem de la millor manera possible, però els que no han viatjat amb nosaltres no ho poden entendre. Tampoc seria just que els ho demanéssim. No han vist el que hem vist i, sobretot, no han deixat de veure el que nosaltres no hem pogut copsar. Ens manquen encara fosques hores per reflexionar fins que comencem a entendre el que hem viscut.

Un viatge no acaba amb el retorn. Realment comença quan, ja a casa, a poc a poc es va entenent el que s’ha vist, après i descobert. Aquest serà un viatge llarg. Bòsnia està molt més lluny que la distància que marca el mapa i s’ha quedat ancorada a la dècada dels noranta.

El final de la guerra pesa molt sobre tots els estaments socials i polítics. La divisió que viu el país encara avui en dia— hi ha ciutats dividides ètnicament per un riu o barris només de musulmans, ortodoxos o catòlics— provoca una sensació de fragilitat que ens emportem a casa.

Però no es quedarà a casa perquè tornar a Bòsnia (o a on sigui que s’hagi viatjat) també forma part del viatge i sobretot ajuda a entendre-ho més. Per això arribar no és un plaer, perquè el temps que passa fins que s’hi torna es fa llarg i està marcat per la impaciència.

stats