Opinió 22/11/2016

Què els deu passar pel cap?

Entrar al cap d’una persona que ha perdut la memòria segurament ajudaria els investigadors a entendre la malaltia i, per què no, arribar a trobar-ne la cura

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Pagaria molts diners per entrar al cap d’un malalt d’Alzheimer. M’encantaria saber què pensen i poder viure-ho personalment durant deu minuts. Comprovar a on es dirigeix la mirada perduda que ja s’ha instal·lat als seus ulls. Entendre quines relacions fan entre que algú els diu alguna cosa i ells en responen una totalment diferent.

També voldria saber què pensen quan reconeixen la visita que acaben de rebre a la residència on viuen i d’on ja no en sortiran. Els seus ulls i el somriure que professen indiquen que saben que és algú estimat, més enllà de no posar-li nom. Voldria comprendre com afronten les nits amb els cuidadors i majoritàriament les cuidadores. Què es diuen amb la resta de pacients quan no hi ha cap visita. Què pensen, com ho pensen i quines conclusions en treuen.

Entrar al cap d’una persona que ha perdut la memòria segurament ajudaria els investigadors a entendre la malaltia, millorar els procediments mèdics i, per què no, arribar a trobar-ne la cura. Malauradament això a hores d’ara sembla del tot improbable i només queda fer-los costat.

De moment haurem de seguir entrant en plantes per a dependents en residències que, malgrat donar una bona imatge, no deixen de ser presons i tombes de mort per als que hi entren de per vida. Seguirem passant les hores passejant per passadissos impersonals sense saber si s’assemblen més als d’un hotel o als d’un hospital i en sortirem amb un mal cos que ens perseguirà tot el dia.

En tornar a casa pensarem que no volem acabar així, i debatrem amb una cervesa a la mà quin és el punt de no retorn i en quin moment deuen deixar de ser feliços. Algú dirà que una vida així no val la pena viure-la i algú altre li respondrà que no digui bestieses, que és millor això que la mort.

Marxarem i amb sort la vivència a la residència ens tornarà al cap abans d’anar a dormir però l’endemà ja estarà una mica més lluny. Cada cop ens costarà menys sortir de les parets de la seva nova vida sense que ens afecti massa i anar a visitar els amics o familiars amb Alzheimer es tornarà una rutina. Però ells i elles seguiran allà. Passant les hores sense entendre per què a voltes estan contents i a voltes agressius.

stats