Opinió 24/11/2017

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència

La Lorraine mai va amb bicicleta, però sempre que queda amb els seus amics arriba amb el casc i li fa dir que ha deixat la bicicleta dos carrers més amunt

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Quan la Lorraine es lleva, ella ja està preparada per començar a actuar. A la nit mai s’adorm abans que la Lorraine. Li agraden els moments de silenci i solitud per passar revista del dia i preparar l’endemà. Aquests instants mentre la Lorraine ja dorm són els que li donen força i energia, però sobretot són els moments en què pensa com actuarà el dia següent.

Quan la Lorraine es lleva, ella ja està preparada per començar a actuar. Sempre es desperta una estona abans i comença a maquinar les estratègies per dominar-la. Aprofita els moments posteriors a obrir els ulls per començar a posar-li idees al cap. Idees que concorden amb els somnis que va introduir en la seva ment la nit anterior mentre agafava el son.

Quan la Lorraine es lleva, ella ja sap què farà durant el dia. També sap què li farà dir quan arribi a casa. Què explicarà a la seva família. Avui la Lorraine hauria d’anar a la universitat, ella ho sap. En canvi, anirà a passejar per la platja. No ho dirà a ningú, però ha d’inspirar-se per la sonata que està component amb el seu violí.

A les dues i tretze, la Lorraine ha d’arribar a casa. És l’hora exacta que ha de posar la clau al pany, perquè és l’hora en què l’autobús que fa el trajecte de la universitat a casa passa per sota del seu pis. No pot arribar tard i ella no deixarà que la Lorraine arribi tard. Res funcionaria si no ella no guarda les aparences. Tot ha de funcionar com el mecanisme d’un rellotge suís.

Després de dinar amb el seu pare, un cop explicat per sobre totes les classes i de detallar amb pulcra exactitud un exercici de l’assignatura d’aquell professor que sempre lloa, agafarà el casc de la bici i baixarà al carrer. La Lorraine mai va amb bicicleta, però sempre que queda amb els seus amics arriba amb el casc i li fa dir que ha deixat la bicicleta dos carrers més amunt. Fa goig això de ser d’aquestes que no contamina i va en bicicleta.

Abans d’arribar a la plaça on estan tots els seus amics, però, ha de fer temps. Dirà que ha estat en un parc practicant amb el violí, perquè allà és on s’inspira. També explicarà que abans de fer la cervesa de cada tarda, ha de tornar a casa a deixar el violí. Mai ha tingut un violí, però també fa goig això de saber tocar un instrument i compondre melodies.

Quan la Lorraine arriba a la plaça, ella ja té pensat què li farà dir. Sempre dona tema de conversa haver ensopegat amb un desconegut xicot formós pel carrer i haver acabat intercanviant-se el telèfon sota la promesa de trucar-se per anar a provar el nou restaurant vegà del barri.

Després d’explicar la història als amics, la Lorraine tornarà a casa, cansada d’intentar poder ser qui creu que és. Quan els pares se’n vagin a dormir, es deixarà caure sobre la butaca, s’enrotllarà un cigarret de maria i deixarà la porta oberta perquè ella prengui el control. S’acosta l’hora d’anar a dormir, però la Mentida són els minuts en què més treballa de tot el dia. Ha de preparar una nova jornada.

stats