Ja podeu comptar amb mi

Hi ha moments que només poden viure’s com un a l’any. I sort, perquè si es convertissin en situacions repetides regularment, perdrien tot el sentit i la raó de ser. La Ultratrail és un d’aquests moments però no només ocupa un cap de setmana, sinó que la preparació tant dels participants, com dels voluntaris o dels amics que fan seguiment d’algun corredor ja està impregnada de l’emoció i nervis que envolta aquesta prova.

No cal recalcar més l’esforç dels corredors, només calia anar a la plaça d’Ordino i veure’ls arribar per saber que no havia estat gens fàcil arribar fins allà. En canvi, voldria gastar paraules en les expressions que regalaven els voluntaris cada cop que un participant arribava al seu punt d’avituallament.

Després de forçar la vista perquè els seus ulls s’acostumessin a la foscor per ser el primer a descobrir un nou corredor, els llavis es tensaven fins que el veien arribar i llavors, mai massa aviat ni massa tard, començava el ritual repetit centenars de vegades des del matí de divendres fins el vespre de diumenge.

Passar el xip per controlar-ne el temps, oferir alguna cosa de menjar i beure i acomiadar-lo donant ànims i aplaudint. Centenars de corredors i centenars de voluntaris donen com a resultat desenes de milers de crits reconfortants i encara més aplaudiments.

Jo me’ls mirava embadalit. Fins que arriba l’amic al qual segueixes, tens moltes estones mortes en aquests punts i llavors descobreixes que els voluntaris potser no coneixen ningú, que molts no són ni del país, però es dediquen en cos i ànima tant al que està a punt de guanyar la Ronda dels Cims com a l’últim corredor de la Marató dels Cims.

Els participants de la Ultratrail cada any són més i la logística arriba a un punt que es fa gairebé impossible de resoldre. Dic gairebé perquè els voluntaris ajuden que encara tot funcioni com ha de ser. Malgrat que l’organització ha de millorar en certs punts -al Coll de la Botella i al Refugi del Comapedrosa va haver-hi overbooking entre els corredors de la Mític i la Celestrail- sense ells això no funcionaria i gent com jo no haguéssim descobert que val la pena fer el seguiment de la cursa encara que no tinguis cap conegut que la corri. Ja teniu un seguidor per l’any que ve. Compteu amb mi.