Potser és perquè porta poc temps aquí, senyor Valls

Vostè ha anat a La Sexta a parlar de com de perseguit està el castellà a Catalunya

Com a candidat de Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona –tot i dissimular-ho–, vostè ha anat a La Sexta a parlar de com de perseguit està el castellà a Catalunya, de la gent que pateix perquè és castellanoparlant. Potser és perquè porta poc temps a Barcelona, senyor Valls, però el que vostè ha explicat no acaba d’ajustar-se a la realitat.

“En un mercado de Nou Barris, una persona me decía que a veces hablar castellano no estaba prohibido pero lo pasaba mal”, ha dit. ¿Sap qui ho ha passat malament per parlar la seva llengua, senyor Valls? Les 24 persones que han estat humiliades o vexades per servidors públics simplement per haver parlat català, i que ho han denunciat a la Plataforma per la Llengua. Ho va passar malament en Xavier, que va rebre una multa de 601 euros per parlar en català a un agent de la Policia Nacional a l’aeroport del Prat. O la Cristina, que va ser amenaçada de ser emmanillada per fer el mateix quan anava a renovar el DNI. O en Cèsar, que va ser increpat per dirigir-se en català al responsable de seguretat de l’estació d’Arc de Triomf.

Ho va passar malament en Xavier, que va rebre una multa de 601 euros per parlar en català a un agent de la Policia Nacional a l’aeroport del Prat

“Yo pienso que hay un problema de equilibrio entre el catalán y el castellano”, ha dit. I aquí li donem la raó, senyor Valls. Hi ha un evident desequilibri. Perquè se’n faci una idea: només en l'últim any s’han aprovat 138 normatives que imposen el castellà –i només el castellà–, tant en l’àmbit administratiu com en l’empresarial. D’aquestes, 75 són normatives europees, cert. És el resultat que provoca que l’estat espanyol veti el català a la Unió Europea, tot i ser la 14a llengua més parlada de la UE. Com veu, té raó, hi ha “un problema de equilibrio”.

“No propongo que se vaya para atrás, pero que se respete la ley”, ha dit. Si li sembla, podríem començar pel Codi de Consum, aprovat pel Parlament i ratificat pel Tribunal Constitucional, que estableix que els productes que es venen a Catalunya han d’estar etiquetats també en català, per exemple. O per l’estatut bàsic del treballador públic, que assegura que tots els servidors públics espanyols han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua oficial que escullin. Parla de respectar la llei, senyor Valls, però fa uns dies va anar a fer-se la foto en un restaurant de Barcelona on una ciutadana va patir catalanofòbia. Va anar-hi per donar-los suport davant “el desprestigi i boicot del separatisme intransigent”. No, senyor Valls. Es tracta, com reclama vostè, de respectar la llei. La llei que empara el dret a rebre la carta d’un restaurant en català o a ser atès en aquesta llengua. També podria demanar que es respectés la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que obliga, per exemple, a poder rebre un procés judicial en català.

“Quiero ser el alcalde que defienda el bilingüismo: es una riqueza, no una frontera”, ha dit finalment. Ho hauria pogut tenir present quan era ministre francès, senyor Valls. Per exemple, el 2012, quan era de visita al Rosselló i en resposta a una pregunta de l’emissora nord-catalana Ràdio Arrels va contestar –en francès, evidentment–: “Em poseu en un problema, ¿un ministre francès ha de parlar català?”

Sort que el tenim a vostè per donar-nos lliçons de bilingüisme, senyor Valls.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF