El malson del dèficit públic
La setmana passada el govern espanyol va facilitar les dades del dèficit públic del 2012. L'objectiu de dèficit era del 6,3% del PIB, distribuït de la manera següent: Estat i Seguretat Social (4,5%), autonomies (1,5%), entitats locals (0,30%). Llevat del nivell local de govern, els altres no han complert els objectius fixats. Les dades provisionals facilitades pel ministre Montoro estableixen un dèficit total del 6,7% del PIB, del qual un 4,8% correspon a l'administració central, inclosa la Seguretat Social, un 1,7% al conjunt de les comunitats autònomes i un 0,2% als governs locals. Si a aquestes xifres s'hi afegeix el rescat bancari, el dèficit global s'eleva al 9,9% del PIB.
Una vegada presentades les xifres, també es faciliten les autonomies complidores i les no complidores amb aquests objectius. Catalunya hi surt com una de les no complidores, amb un dèficit de l'1,96% del PIB, 0,46 punts percentuals per sobre de l'objectiu de l'1,5%. Amb tot, l'esforç fet és indiscutible si es té en compte que el 2011 va assolir un dèficit del 4,02% del PIB. Ara bé, l'ajust de la despesa no pot anar gaire més lluny, si no es volen tocar el nivell i la qualitat dels serveis públics essencials de l'estat del benestar.
En canvi, l'Estat encara vol collar més les autonomies aquest 2013 fixant-los un objectiu de dèficit de tan sols el 0,7% del PIB, mentre que l'administració estatal es reserva un objectiu del 3,8%, sense incloure la Seguretat Social, ja que aquesta institució, segons els objectius del 2013, ha d'estar equilibrada.
La distribució és completament injusta, si es té en compte el volum de despesa gestionada per cada nivell de govern i la seva naturalesa. Les autonomies gestionen el 35% de la despesa pública, i l'Estat, sense l'administració de la Seguretat Social, només el 20%. D'altra banda, Espanya és, dels països descentralitzats, el que concentra una major part dels serveis de l'estat del benestar en el govern intermedi, és a dir, l'autonòmic. Per exemple, en sanitat i educació les autonomies fan al voltant del 90% de la despesa, mentre que els cantons suïssos només gestionen el 58% de la despesa sanitària i el 55% de la d'educació, i els lands alemanys el 27% i el 71%, respectivament.
Una altra reflexió gira al voltant del fet que l'esforç per ajustar-se als objectius del dèficit públic no és el mateix per a totes les autonomies, tenint en compte que no totes disposen del mateix nivell de recursos.
És destacable que, segons les dades del ministre Montoro, hi ha onze autonomies que el 2012 es van ajustar a l'objectiu de dèficit de l'1,5% del PIB presentant-ne un d'inferior. Són Extremadura (0,69%), Astúries (1,04%), La Rioja (1,04%), Madrid (1,07%), Cantàbria (1,13%), Galícia (1,19%), Canàries (1,23%), Navarra (1,34%), Castella i Lleó (1,40%), País Basc (1,39%) i Aragó (1,47%). A més, Castella-la Manxa se situa a la frontera (1,53%). Doncs bé, totes tenen uns recursos per habitant per sobre de la mitjana llevat de Madrid i Canàries, que cal recordar que tenen la capitalitat de l'Estat, la primera, i un règim específic de finançament, la segona, fets que poden explicar en part aquest comportament diferent.
Així, es pot afirmar que totes les autonomies amb un dèficit per sobre l'1,5% del PIB tenen uns recursos per càpita per sota de la mitjana en el sistema actual de finançament. En aquesta situació hi ha les Balears (1,83%), Catalunya (1,96%), Andalusia (2,02%), Múrcia (3,02%) i el País Valencià (3,45%).
Per tant, l'esforç d'ajustar-se als objectius de dèficit no és el mateix per a les autonomies que han estat històricament sobrefinançades que per a les que han patit insuficiència de recursos, com Catalunya. Aquest sobrefinançament segurament ha permès proveir uns serveis públics d'un nivell més alt i de més qualitat i, potser també, fer més despeses no essencials -o sumptuàries-. Aquestes autonomies tenen més marge per retallar despeses que les que han patit una insuficiència històrica de recursos que els ha condicionat el nivell i la qualitat dels serveis prestats.
Ara mateix no és clar que Brussel·les elevi l'objectiu de dèficit global de l'economia espanyola ni que el govern espanyol, a la vegada, doni més oxigen a les autonomies. De moment, es manté en el 0,7%. En aquestes circumstàncies, ara que la Generalitat ha d'elaborar el pressupost del 2013, crec que si vol atorgar un nivell adequat de serveis públics als ciutadans de Catalunya només li queda una alternativa: plantar cara al govern espanyol. Segons la legislació actual, l'Estat pot aplicar mesures coercitives a les autonomies que no compleixin. S'ha de veure si gosarà fer-ho.
