15/03/2011

Necessitem un nou finançament?

3 min
Necessitem un nou finançament?

Un dels principals reptes que el nou govern català ha establert és aconseguir un nou sistema de finançament per a la Generalitat, que tingui característiques semblants al sistema que s'aplica a les comunitats forals.

És necessari un nou finançament, tenint en compte que el 2009 es va aprovar a les Corts l'actual sistema? És favorable per als catalans? El model de finançament vigent té elements que podrien afavorir Catalunya. El criteri de solidaritat interterritorial es més favorable als ciutadans catalans que l'anterior. Fins aleshores tots els impostos que els catalans pagàvem a la Generalitat es posaven en un fons comú, on anaven també els impostos pagats per les altres autonomies, i aquests recursos es redistribuïen entre totes. Aquesta redistribució no era favorable a Catalunya i quedàvem amb uns recursos per habitant notablement per sota la mitjana, quan si no hi hagués hagut aquesta redistribució pels impostos pagats hauríem quedat un 22% per sobre la mitjana. Amb el sistema vigent, només aportem a aquest fons comú el 75% dels impostos pagats i la redistribució que es fa garanteix que ens quedem a la mitjana en ingressos per habitant. Per tant, si a aquests recursos hi afegim el 25% que no aportem a la redistribució, el sistema ens situa per sobre la mitjana.

No obstant, la pauta redistributiva anterior s'espatlla perquè el nou sistema garanteix el manteniment de l' statu quo de les autonomies, que es defineix com els ingressos que hauria proporcionat l'antic sistema el 2009 més els recursos addicionals que el govern central va aportar i que es van distribuir entre totes les autonomies, bàsicament, en funció de l'increment de la població entre el 1999 i el 2009. El fons de suficiència global garanteix aquest statu quo i així proporciona recursos a aquelles autonomies que la pauta redistributiva 75%-25% descrita els en faria perdre. Però, en canvi, resulta negatiu per a altres comunitats com ara Catalunya, a qui fa perdre part del que ha guanyat per la nova pauta redistributiva. Per intentar compensar aquest fet, el govern central va instrumentar el denominat fons de competitivitat, destinat a totes aquelles comunitats que com Catalunya tenien uns recursos per habitant per sota la mitjana, però que pel seu esforç fiscal se situaven substancialment per sobre. Però, aquest fons, que en principi hauria de beneficiar els catalans, no es farà efectiu fins al 2013, segons el govern central ha anunciat. El sistema de finançament autonòmic vigent conté elements que podrien afavorir Catalunya, però la seva complexitat, que queda palesa en aquesta sumària descripció del sistema, i les disfuncions en la seva aplicabilitat fan que de moment presenti més problemes que avantatges.

Si bé el govern català encara no ha concretat com serà el sistema de finançament a proposar, primer s'ha de veure jurídicament com un sistema singular per a Catalunya encaixaria jurídicament en el marc legal actual. Cal dir que la Constitució espanyola no concreta cap sistema de finançament autonòmic. Dins de la Constitució n'hi caben diversos. Ara ja n'hi ha dos: el model Lofca, que és el que se'ns aplica, i el foral reservat al País Basc i Navarra. El model Lofca sorgeix perquè la Constitució estableix que mitjançant una llei orgànica (la Lofca) es podrà regular l'exercici de les competències financeres autonòmiques. L'ús de l'expressió "podrà" vol dir que la Lofca no és fruit d'un mandat de la Constitució, sinó de la voluntat de les Corts d'harmonitzar el finançament autonòmic. Per tant, seria plausible un sistema de finançament fora de la Lofca per a Catalunya, si aquesta llei ho reconegués, igual que ho fa ara per al sistema foral. És una qüestió de voluntat política del govern central i del pes relatiu del nombre d'escons dels partits catalans que defensin el canvi a les Corts. En aquest sentit, la unió del partits catalanistes en aquest tema és determinant. L'existència d'un sistema de finançament asimètric entre els territoris d'un mateix estat no és una cosa inexistent en països federals. Així, el Quebec té la gestió tributària dels impostos federals, a diferència de les altres províncies canadenques.

Si els catalans volem un finançament per a la Generalitat que ens beneficiï, és a dir, que es correspongui amb la nostra capacitat i esforç fiscal, necessitem un sistema singular només aplicable a Catalunya. Un sistema que reforci la nostra autonomia tributària i que visualitzi clarament l'aportació a fer per contribuir a les càrregues generals de l'Estat i a la solidaritat amb la resta d'autonomies, que s'ha de reduir. El que necessitem és una negociació bilateral amb l'Estat d'un sistema de finançament que no sigui generalitzable a la resta d'autonomies. Els problemes deriven de voler generalitzar el model contingut en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que ha fet perdre les seves virtuts. La generalització del model, el cafè per a tothom, porta sempre conseqüències negatives per a Catalunya, com es veu.

stats