La setmana passada 104 diputats del Parlament de Catalunya, el 77% del total, van aprovar una resolució que insta el govern català a obrir el diàleg amb el govern central per celebrar una consulta a la ciutadania catalana per decidir el seu futur. De la resta, 3 es van abstenir i només 27 (el 20%) hi van votar en contra. S'ha de celebrar l'obtenció d'aquesta àmplia majoria a favor del dret a decidir. De tota manera, no és res més que un reflex de l'opinió de la gran majoria de catalans.
Està bé deixar constància davant del món que el procés sobiranista català és democràtic, pacífic i dialogant, que aspira a permetre que els ciutadans d'una nació decideixin lliurement el seu futur. S'inspira en el dret d'autodeterminació que tenen tots els pobles, i això vol dir que els catalans tenim dret a decidir democràticament si seguim o no formant part de l'estat espanyol. És un procés que no va contra ningú. S'acusa els catalans d'inventar-se un enemic, l'estat espanyol. No és això. El problema és que moltes vegades aquell es comporta veritablement com un enemic de Catalunya.
Per tant, s'ha de dialogar amb l'Estat i intentar convèncer-lo perquè deixi exercir aquest dret als catalans. Ara bé, el temps i els esforços dedicats a aquest diàleg tenen un límit i, a la vegada, mentre esmercem les nostres forces en aquest objectiu no podem descuidar altres aspectes molt importants per aconseguir que els catalans puguem decidir lliurement quan arribi el moment, ja sigui mitjançant una consulta emparada en un o altre marc legal, o unes eleccions plebiscitàries. En tots els casos, els ciutadans de Catalunya hem de poder votar plenament informats i sense por i, en aquest sentit, encara falta fer molta feina. Així doncs, és bo que dialoguem, però també és bo que dediquem molts esforços a informar bé els ciutadans, a desfer malentesos i a dissipar les pors.
És molt necessària aquesta activitat, perquè mentre el govern català intenti dialogar amb l'espanyol, molts partidaris de l'unionisme seguiran contaminant l'ambient amb missatges per fer por i intentant desacreditar les institucions i el govern de Catalunya. S'ha de dir que aquestes accions de descrèdit són molt perilloses i demostren una gran irresponsabilitat, perquè posen en perill que els ciutadans confiïn en el mateix sistema democràtic, en les seves institucions. I si es qüestiona el sistema democràtic, les conseqüències poden ser molt perilloses i imprevisibles.
L'objectiu de les accions de descrèdit és aconseguir que els catalans ens cansem del nostre govern i de les nostres institucions. Per això es pretén fer creure que no hi ha ni un pam de net, que es gestiona malament i que es posen les polítiques sobiranistes per davant de les necessitats bàsiques dels ciutadans. Es vol fer creure als catalans que si fóssim independents seríem incapaços de governar-nos, que Catalunya seria el caos. Potser d'aquesta manera s'espera que si els catalans hem de decidir entre la independència i seguir a l'estat espanyol, decidim això últim.
Per totes aquestes raons, cal dialogar, però no val a badar, cal també que des de diferents instàncies es faci una gran campanya informativa tant a dins com a fora del país per contrarestar els missatges falsos i les accions de descrèdit. Fa falta explicar a l'estranger tot el que fem per dialogar amb el govern espanyol, i com ens tracta en tots els àmbits (econòmic, educatiu, cultural, etc.).
De cara endins, per lluitar contra les mentides i el descrèdit s'ha de donar també un missatge d'esperança a la ciutadania. S'ha d'explicar que la construcció d'un nou estat és una gran oportunitat per crear unes estructures més modernes i més eficients. És l'oportunitat de sortir de moltes de les actuals misèries i establir unes regles de joc millors. No és que s'hagi de pintar un panorama en el qual tot seran flors i violes. El procés d'independència té uns costos inicials, però s'ha d'explicar bé que Catalunya és completament viable com a estat independent i que, si es fan bé les coses, aquests costos inicials són mínims comparats amb els seus dividends.
L'oportunitat de construir un nou estat pot omplir d'esperança molts ciutadans davant la situació de crisi en què estem immersos. Precisament, un dels problemes que té Espanya és que el seu govern no té cap projecte, i els seus ciutadans no veuen el final de la situació actual. En canvi, Catalunya té un projecte: la construcció d'un nou estat. És un avantatge del sobiranisme que s'ha d'explotar, oferint als ciutadans l'oportunitat de participar en la seva construcció.
