19/12/2001

Heroica, dona i musulmana

4 min

Quina és la cara més lletja de l'islam? Potser les milícies musulmanes somalis, que perpetren atrocitats com l'execució d'Aisha Ibrahim, una nena de 13 anys. Tres homes van violar Aisha, però quan ella va denunciar el delicte, la van acusar de pràctiques sexuals il·lícites, la van semienterrar davant d'una multitud de 1.000 persones i la van lapidar.

Aquesta és la cara extremista de l'islam, que alimenta la islamofòbia als Estats Units i iniciatives com les comissions d'investigació sobre els musulmans nord-americans que un grup de congressistes republicans està organitzant de cara a l'any vinent.

Però l'islam també té una altra cara, representada per la doctora somali Hawa Abdi, una dona extraordinària que ha plantat cara a les milícies armades. Encara que sembli mentida, les va obligar a fer marxa enrere i fins i tot a presentar una disculpa per escrit. La revista Glamour , que la va nomenar "dona de l'any", la va encertar quan la va definir com a "mare Teresa i Rambo a parts iguals".

Hawa, una ginecòloga de 63 anys llicenciada també en Dret, està de visita als Estats Units per recaptar fons per a l'hospital que dirigeix al seu país. Membre de l'elit somali, Hawa va fundar el 1983 una petita clínica. Quan va caure el govern somali, la fam es va estendre pel país i les organitzacions de cooperació internacional van fugir. Actualment Hawa dirigeix un hospital amb 400 llits. Amb el temps, l'hospital s'ha convertit en el nucli d'un fenomen més important. Milers i milers de desplaçats per la guerra civil es van refugiar a les 500 hectàrees de terres de cultiu que envolten l'hospital. Avui casa seva i l'hospital s'han vist envaïts per un enorme campament on, segons diu, hi viuen 90.000 persones. Hawa subministra aigua potable a aquestes 90.000 persones i s'esforça per facilitar-los aliments.

Com que l'amoïna la possibilitat que les almoines fomentin una actitud dependent -i, a més, en aquests moments les agències de les Nacions Unides no poden fer-li arribar aliments per mitjans segurs-, ara ensenya a famílies de pastors nòmades a treballar la terra i fins i tot a pescar al mar. Hawa també promou l'educació. Eliza Griswold, una periodista freelance nord-americana, va visitar el campament l'any 2007 i també el 2008 i va descobrir-hi, estupefacta, que una sola dona desarmada havia aconseguit crear un oasi segur i plenament actiu enmig d'una terra caòtica, una terra assetjada per la fam i els senyors de la guerra.

Eliza Griswold va ajudar Hawa Adi a posar en marxa una escola per a 850 nens, la majoria noies. Són només una petita part de les criatures que viuen al campament, però ja és un començament. (Griswold també ha dedicat paraules molt emotives a Hawa en el seu llibre Dispatches from the fault line between Christianity and Islam .) A més, Hawa coordina cursos d'alfabetització i salut per a dones, així com campanyes contra la mutilació genital femenina. I dirigeix una diminuta presó per a homes que maltracten les seves dones. "Estem fent un experiment", em va dir. "Les dones del meu país intentem fer de líders de la nostra comunitat".

Hawa feia un munt de coses, però al maig una milícia radical, Hizb al-Islam, o Partit de l'Islam, va decidir que una dona no podia dirigir res de tanta envergadura. Li van ordenar que els cedís el control de les activitats, però ella s'hi va negar i va afegir sense embuts: "Sóc una dona, d'acord, però sóc metgessa. Què heu fet vosaltres per la societat?" Aleshores el Partit de l'Islam va atacar amb 750 soldats i va ocupar l'hospital. Com que els somalis de tot el món van reaccionar amb indignació, la milícia es va fer enrere i va ordenar a Hawa que s'encarregués de gestionar l'hospital, però sota la direcció del Partit de l'Islam. Ella s'hi va negar. Van estar tota una setmana negociant, però Hawa no va cedir ni un mil·límetre. Exigia a la milícia no només que es retirés, sinó també que li presentés una disculpa per escrit. "Jo li pregava que afluixés", recorda Deqo Mohamed, la seva filla, metgessa a Atlanta, que sovint parlava amb ella per telèfon. "Però em contestava: «No! Moriré amb dignitat»".

Però les coses no van arribar tan lluny. El Partit de l'Islam, cansat de les denúncies de la gent del país i de somalis de tot el món, es va fer enrere amb la cua entre cames i li va presentar una disculpa per escrit, però també va deixar un hospital arruïnat. El quiròfan encara no funciona i per això Hawa ha vingut a demanar diners (sobretot als somalis). Ha arribat a un acord amb Vital Voices, un grup que ajuda a formar les dones perquè puguin convertir-se en líders i canalitza cap a l'hospital de Hawa donacions econòmiques desgravables.

Quina dona! I quina musulmana! A causa de persones com ella, em rebenten i em semblen profundament equivocades les denúncies indiscriminades de l'islam o aquestes comissions d'investigació sobre els musulmans nord-americans previstes pel Congrés.

Les guerres de religió més ferotges no solen sorgir entre confessions, sinó dintre d'una confessió. Els abismes més amples no solen ser els que separen una religió d'una altra, sinó els que separen els extremistes i els progressistes d'una mateixa confessió. I en aquestes festes religioses, tots podem aprendre alguna cosa de la valentia, la compassió i la tolerància de la doctora Hawa Abdi.

stats