PROJECT SYNDICATE

Quan els virus es tornen polítics

Aïllar la Xina podria semblar justificat, però l'efecte podria ser el contrari del que es pretenia

Operaris surten del creuer Diamond Princess, a la ciutat japonesa de Yokohama, just abans de traslladar passatgers que han donat positiu en la prova del coronavirus. / KIM KYUNG-HOON / REUTERS
NGAIRE WOODS
NGAIRE WOODS Degana fundadora de l'escola Blavatnik de Govern de la Universitat d'Oxford

Abans que el coronavirus acaparés tants titulars, un informe de l'OMS advertia que el món no estava preparat per a una "pandèmia respiratòria virulenta i de ràpida propagació", que podria matar entre 50 i 80 milions de persones, causar pànic i inestabilitat i afectar seriosament el comerç i l'economia mundial. L'experiència dels últims 200 anys ha demostrat que només si els governs prenen mesures coordinades es pot respondre amb eficàcia a una pandèmia així, i fins i tot llavors només es pot fer amb la confiança i el suport de la ciutadania. Això apunta a tres reptes a què els líders polítics hauran de fer front en la lluita contra el coronavirus, conegut ara com a Covid-19.

El primer repte és que els polítics es debaten entre semblar decidits i adoptar mesures basades en la ciència que exigeixen explicacions detallades a un públic escèptic. Per exemple, en diversos països com l'Índia, Nigèria, el Japó i els Estats Units s'han establert controls de temperatura altament visibles per a tots els passatgers que arribin als aeroports. Però els viatgers amb febre poden amagar-la fent servir medicaments antipirètics. És més, els investigadors xinesos sospiten que el Covid-19 és contagiós fins a 24 dies abans que el seu portador tingui febre. En conseqüència, el govern del Regne Unit s'està centrant en informar a tots els passatgers que entren al país sobre què cal fer si pateixen símptomes després de sortir de l'aeroport.

La regla d'or de la lluita contra les pandèmies és encoratjar els estats afectats a notificar als altres països immediatament qualsevol infecció que es detecti

També s'han pres mesures més contundents, com la del govern de Donald Trump que prohibeix l'entrada al país a tots els estrangers que hagin estat a la Xina en els últims 14 dies, llevat que siguin parents immediats de ciutadans nord-americans o residents permanents. Altres països han imposat mesures similars, però l'efecte podria ser exactament el contrari del que es pretenia. Aïllar la Xina podria semblar justificat. Però fer-ho unilateralment, sense crear confiança amb altres governs, fa més probable que altres països –com els veïns més petits de la Xina– no avisin el món quan el virus es propagui a casa seva, per por de ser aïllats i patir els enormes costos econòmics que això comportaria.

La regla d'or de la lluita contra les pandèmies és encoratjar els estats afectats a notificar als altres països immediatament qualsevol infecció que es detecti. Els investigadors xinesos van identificar ràpidament el Covid-19 i, després de la pressió internacional, van compartir la seva seqüència viral, generant així la cooperació global per crear una vacuna. Al fer-ho, la Xina va seguir les regles internacionals que estableixen que els països col·laborin per combatre infeccions, en lloc de fer-se mal a ells mateixos o danyar innecessàriament els altres amb mesures proteccionistes.

El segon repte per als governs té relació amb la comunicació. Una informació precisa i fiable és crucial per combatre una pandèmia. Però a bona part del planeta els ciutadans no confien que els polítics diguin la veritat, de manera que prefereixen abocar-se a les xarxes socials i altres fonts d'informació. Aquestes plataformes poden oferir més transparència i notícies a l'instant, que els governs no poden eludir, però també són l'origen de notícies falses i rumors que amenacen la salut pública. Avui l'OMS ha de desmentir afirmacions que diuen que els col·lutoris bucals, els esprais nasals i l'oli de sèsam poden evitar el contagi. Un aspecte més positiu és que l'OMS està col·laborant amb algunes xarxes socials per assegurar que informació pública fiable aparegui primer en les recerques de notícies sobre el coronavirus. 

De la mateixa manera, des de la política i des de les empreses de xarxes socials s'han de combatre les reaccions xenòfobes que solen generar les pandèmies. Ja hi ha informes d'una onada de discriminació contra asiàtics de l'est des de l'aparició del Covid-19. L'estigma i la discriminació dificulten la lluita contra les malalties infeccioses, ja que eleven les probabilitats que els afectats evitin buscar atenció sanitària.

L'estigma i la discriminació dificulten la lluita contra les malalties infeccioses, ja que eleven les probabilitats que els afectats evitin buscar atenció sanitària

Un factor crucial en la lluita contra el Covid-19 és que les persones infectades confiïn prou en les autoritats públiques per identificar i ajudar a localitzar les persones amb qui hagin estat en contacte, cosa que permet prendre les mesures d'aïllament adequades. Això és menys probable en una atmosfera d'estigma i discriminació.

Finalment, és clau estar ben preparats. Els governs han de comprometre recursos per endavant i comptar amb una estructura de comandament a punt perquè sigui activada en cas d'una emergència global de salut pública. Però els polítics solen ser reticents a invertir en prevenció de malalties i troben molt més fàcil aparèixer davant les càmeres durant la inauguració d'un nou hospital. Fins i tot hi ha la possibilitat que retallin els programes de prevenció sabent que els futurs governs n'hauran d'afrontar les conseqüències.

La bona notícia és que els governs han començat a prendre's seriosament la preparació per a les pandèmies, després dels brots de SARS, H1N1, MERS, Ebola i Zika. Després de la crisi de l'Ebola del 2014, per exemple, l'administració de Barack Obama va crear un directori per a la seguretat sanitària i les bioamenaces globals dins el Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. A més, va introduir un sistema de coordinació d'organitzacions internacionals, nacionals, regionals i locals, tant públiques com privades, per fer front a una epidèmia mundial, sota l'autoritat directa del president.

La mala notícia és que Trump va desmantellar aquests mecanismes l'any passat. També va retallar els fons per ajudar altres països a prevenir epidèmies de malalties infeccioses, sense tenir en compte que quan altres països no poden identificar i contenir un virus, és més probable que arribi als Estats Units.

A mesura que el Covid-19 es continuï propagant, la gent haurà de confiar en la cooperació internacional entre els governs per combatre la malaltia de manera eficaç. No obstant, les creixents pressions sobre els líders polítics amenacen amb empènyer-los a adoptar mesures més nacionalistes i a curt termini que són menys efectives, o fins i tot contraproduents.

Copyright Project Syndicate

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF