Les tradicions també es poden acabar

Quina tradició representen la Legión i 'El novio de la muerte'?

Les tradicions formen part de les cultures i són una mesura evolutiva. Representen una manera d'organitzar-se socialment i de crear associacionisme. Si no t'agraden o no t'interessen especialment, acostumes a ser una dessaborida. Hi ha moltes tradicions que hem deixat enrere i d'altres que perviuen per mandra de canviar-les. És feixuc haver de modificar tantes dates assenyalades i inventar una nova història. Les tradicions són una festa i són una trampa. Però s'ha de tenir present que les tradicions les governem nosaltres. I en el futur també. No són un tsunami que hàgim d'esperar que passi per veure'n l'efecte devastador. Les tradicions també es poden acabar. Però, per si de cas, que continuï la festa.

La imatge de quatre ministres acompanyant la Legión i cantant 'El novio de la muerte' s'ha tancat amb un "forma part de les nostres tradicions culturals, és un himne molt respectable" per part de Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés. Com si fos tan fàcil superar-ho. Com si no ens hagués d'impactar l'escena protagonitzada pels ministres i un crist d'aquells de fer-te catòlica, apostòlica i romana per obligació. No, l'excusa de les tradicions és com la cançó de Sandro Giacobbe que es parapeta en un "Lo siento mucho, la vida es así, no la he inventado yo" com a excusa per embolicar-se amb la millor amiga de la seva amant. Però que Sandro Giacobbe es quedés a gust amb el seu 'Jardín prohibido' no és el mateix que s'hi quedi un representant públic que defensa un himne d'uns valors d'espadatxí suat. Quina tradició representen la Legión y 'El novio de la muerte'? Qui vol un present amb unes idees tan antigues, tan masclistes i tan malsanes? Qui vol, encara, adorar figures? Dec ser jo, que determinats símbols em costen i que, posats a ser nòvios, potser la vida dona més joc. I va millor per a la pàtria.

Les tradicions les governem nosaltres. I en el futur també. No són un tsunami que hàgim d'esperar que passi per veure'n l'efecte devastador

També ha estat tradició que la llibertat d'expressió del feixisme a Espanya tingui un límits invisibles. Si alguna cosa tenia clara la Transició era que, després d'una dictadura, s'havia de respectar a tothom, també a la dictadura. Per això, a més de símbols, perviuen vestigis arrelats com el fet de confondre en què consisteix el respecte. Per això, el secretari d'organització de Ciutadans, José Manuel Villegas, dins el debat radiofònic sobre si la Fundación Francisco Franco s'hauria d'il·legalitzar, ha ficat al mateix sac les organitzacions independentistes i s'ha quedat més tranquil que Hernando i Giacobbe junts, que no és poca cosa. Villegas creu en la llibertat d'expressió "fins i tot quan atempta contra els valors constitucionals", i això val tant per a Òmnium com per a la Fundación Francisco Franco. El meu dubte és què es considera més feixista, si Franco o l'independentisme. Ciutadans té clar que vivim a Matrix. Això treu Franco d'escena perquè quan es va estrenar 'Matrix' la Transició havia colat i si Franco arriba a veure la transició de les germanes Wachowski es pren totes les pastilles de cop. Ara que hi penso, Hernando també és l'autor de la frase "La República llevó a un millón de muertos", però no passa res perquè tradicionalment el PP ve de l'altre bàndol.

Parlem més de Berlanga, aquests dies. Quina llàstima morir-se en un país amb una regeneració permanent de material per a la creació. Trobaria noves imatges grotesques i realistes al voltant de les tradicions nacionals i no notaria especialment el canvi de vestuari. Només que ara tot és ple de telèfons mòbils. Inútils en un esdeveniment multitudinari al carrer perquè sempre acaben quedant-se sense cobertura.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF