El temps encallat

La justícia té el mal costum de passar de llarg de les portes blindades

Comença a fer un any de tot i fa molt més temps que ens mortifiquen els mateixos personatges sense escrúpols. El setembre passat vam començar a omplir i tallar els carrers davant la ingerència estatal. Després vam assistir estupefactes a una relat inventat per justificar presons injustes que ni tan sols els cal justificar. N'hi ha prou amb veure com onegen l'estendard de la força bruta i les clavegueres governamentals i monàrquiques. Comença a fer un any de tot i els dies passen lents en aquestes setmanes de remors enfrontades.

Aznar no en va tenir prou amb les mentides del seu regnat que encara les estira com un xiclet insuls. Li serveix de tiragomes per atacar tot allò que se li mou en la contra. No deixo de preguntar-me si les comissions d'investigació només serveixen de plataforma per lluir l'arrogància dels testimonis i no trobo resposta que em tranquil·litzi sobre si l'ombra sota el nas és bigoti o només és ombra. El que sé és que Aznar no és un cas aïllat, com tampoc ho és el seu partit corrupte, amb un dirigent actual que ha cursat estudis amb una rapidesa tan supersònica com Albert Rivera es llegeix els llibres de Kant. Però Aznar, el de les mentides de la Guerra de l'Iraq i el de la indecència dels atemptats, es manté ferm al seu tron assegurat malgrat el perill que representa. No li cal dir veritats en un sistema en què es permeten boles a totes les instàncies. Hi ha persones que perjudiquen sistemàticament la societat i sempre tenen dret a mirar els altres de dalt a baix per perdonar-los la vida. Per això no demanen perdó ni que vagin a missa. O per això van a missa. En qualsevol cas hi ha un home, un més, amb bigoti o sense, que es pot moure lliurement, amb la cartera plena de diners i de cinisme, després d'haver portat una país a la guerra i de liderar un dels partits més corruptes d'Europa, entre moltes altres vileses. La justícia té el mal costum de passar de llarg de les portes blindades.

Aznar no en va tenir prou amb les mentides del seu regnat que encara les estira com un xiclet insuls

Mentrestant, ja són més d'onze mesos de presó preventiva i la segona sentència contra un policia per l'1-O ha estat absolutòria. El jutjat ha refusat qualsevol extralimitació en la intervenció a l'Escola Oficial d'Idiomes i a l'Institut Torrevicens de Lleida i considera que es va fer una "defensa reglamentària". Tampoc seria just que només es culpés els braços executors i quedessin impunes els que van donar les ordes, així que, en resum, tots van fer la seva feina i haver triat autonomia perpètua si no volíeu problemes. Tot i així em sembla curiós que una dona com Juana Rivas, que defensa els seus fills d'un pare maltractador, sigui condemnada a cinc anys de presó, i una policia que es defensi davant gent pacífica sigui absolt. Potser qui millor m'ho podria explicar és José María Aznar, però em fa una mandra infinita preguntar-l'hi. I, potser, si dedico uns segons a aplicar la lògica, no se m'hauria de fer gens estrany aquest sistema. He de fer un màster de regles de tres. Ara segur que n'hi ha d'oferta.

Afortunadament encara hi ha persones amb capacitat creativa per fer front als problemes actuals. Com la consellera d'Economia de la Junta de Castella i Lleó, María del Pilar del Olmo, que ha proposat que les botigues cobrin a la gent que s'emprova la roba perquè així evitaran que després la comprin per internet. María del Pilar del Olmo és del PP. Només ho dic com a dada, si és que es pot donar una dada a seques. S'ha proposat defensar el petit comerç davant les grans companyies. Però, si m'ho permet, jo encara aniria més enllà i pagaria per entrar a una botiga i mirar. O, millor encara, pagaria directament a José María Aznar i després demanaria perdó. Per existir.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF