És millor no protestar

Aquests dies hem sentit queixes per les possibles protestes que es puguin organitzar el 21-D. Protesten per les protestes. Hi ha persones disposades als embussos setmanals d'un partit de futbol però molestes quan l'embús el provoca una manifestació independentista. Ja ho vam viure durant la crisi. Que la gent s'acostumi a sortir al carrer és emprenyador. Que el Banc d'Espanya doni per perdudes tres quartes parts del rescat bancari és sistema. Millor no protestar.

És millor que els hongaresos acceptin la nova llei laboral d'Orbán, coneguda com la 'llei de l'esclavitud', que amplia de 250 a 400 les hores extres permeses per any. Més hores, menys persones. És molt més descansat que els treballadors no surtin al carrer i permetin que el règim autoritari els organitzi la vida. No s'entén què fan aquests milers de persones a l'aire lliure amb pancartes amb el fred que fa a Hongria. Ni tota l'oposició del Parlament, que també protesta. Tampoc té cap sentit que els periodistes denunciem que un jutge no pot requisar els mòbils i els ordinadors dels companys que investiguen un cas de corrupció. El dret se'n va pel forat del vàter però és millor no remenar la merda per recuperar-lo. Deixem fer els jutges i demanem la secció de necrològiques. No és bo, tampoc, que les dones ens mostrem indignades i furioses perquè la violència masclista ens mata i ningú no ens prioritza ni ens respecta. Per més que sortim una estona a passejar juntes no canviarem un sistema que alimenta la violència en tots els seus valors. Quedem-nos a casa que s'han de banyar els nens i fer el sopar. I l'endemà, anar a treballar a mitja jornada per poder pagar un lloguer estratosfèric. Sí, realment no val la pena sortir. Aquí no fa tant de fred com a Hongria però segur que amb un cop d'aire enganxem un refredat.

Quan la ministra de Defensa, Margarita Robles, justifica una inversió de set mil milions d'euros en programes d'armament dient que "és una despesa social perquè generen molts llocs de treball" és millor beure's el whisky que encara queda i girar full. No cal donar-hi més importància. I no queda més whisky. Jo també considero que el narcotràfic és bo perquè dona feina a molta gent. Encara que és una despesa social que es podria evitar. Però qui soc jo davant d'una ministra? Què en sé, de defensa? Tampoc no em preocupa que un dictador com Franco encara tingui drets, i els seus hereus, responsabilitats polítiques. Més drets per a Franco, menys per a la societat democràtica. Però és que no s'hi pot fer res. El pastís ja està repartit de fa temps. Som a l'altra banda del carrer i prou problemes tenim per pensar en les preses i els presos polítics, en les exiliades i els exiliats, en la manca de parcialitat de la justícia, en el menyspreu constant dels nostres vots, en les mentides que no callen, en la repressió que no afluixa. No, és millor no protestar contra la ingerència i l'opressió. Així ha avançat el món. Amb les persones tancades a casa, amb el pap ple de tot el que voldrien dir i no es van atrevir. Amb la por.

Encara que, si realment no ho podem evitar, si sentim que el cos ens tira cap enfora, sempre és recomanable fer cas al nostre instint i protestar enèrgicament i pacíficament contra una visita que no es vesteix de diàleg sinó d'humiliació. Contra un règim que tanca totes les portes i perdona reis que maten elefants. Contra un judici polític i una manca constant de democràcia. Però protesteu només si és inevitable. Si no, el millor és mantenir-se al marge de la vida pública, com si fos possible veure-ho només a través de la finestra.