Llistes per no oblidar-nos res

Ens cal una manifestació mundial que exigeixi la prohibició dels partits feixistes

Estic fent dues llistes. La de les coses que m'he d'emportar de viatge. Sempre em sobra roba. I la dels fets de què vull parlar. Sempre em sobren coses que passen. Però un món millor és possible. Que no m'oblidi de posar-lo a la llista, també.

A Rússia han condemnat a 15 dies d'arrest una integrant del grup feminista punk Pussy Riot per haver saltat al camp durant la final del Mundial de futbol masculí per denunciar les polítiques de Putin. El millor que ha passat al Mundial. No l'arrest. El salt. Dimarts, curiosament, el Tribunal d'Estrasburg va condemnar Rússia pels dos anys de presó que van rebre tres integrants més d'aquest grup per haver cantat cançons de protesta a la catedral de Moscou el 2012. Us sona? Us ressona? El tribunal considera que aquest càstig va ser "excepcionalment sever" i que violava la llibertat d'expressió. Però a Putin no li tremola el pols. És masclista sever. Com el seu amic Donald Trump. Només de pensar que el món està en mans d'aquest tipus d'individus (i de pitjors) ja no cal mirar pel·lícules de terror. Només de pensar que al món hi ha dones com les Pussy Riot ja em quedo més tranquil·la. Després de treure'm el barret.

Borràs és agredit per un policia. Cossos de seguretat que asseguren la violència són cossos de violència

A Barcelona el fotoperiodista, company i amic Jordi Borràs és víctima d'una agressió per part d'un home que crida "Viva Franco" i s'identifica com a policia. I resulta que ho és. Ho confirma la mateixa policia, que diu que no el retirarà de les seves funcions. Cossos de seguretat que asseguren la violència són cossos de violència. Els feixistes que incessantment denuncia Borràs amb la seva feina defensen l'Espanya de Franco amb unes imatges al Valle de los Caídos que no escandalitzen tot el país. Un país en silenci. El mateix que se sent quan ningú apareix negant les acusacions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein sobre els diners de Joan Carles I. Quan l'afer no es diu "Joan Carles I" sinó "Corinna". Quan no es qüestiona la monarquia, ni la violència de l'Estat, ni la llibertat d'expressió.

Més. El militar Alfonso Jesús Cabezuelo i el guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero, tots dos membres violadors de la Manada, s'han reincorporat als seus respectius cossos de defensa. De defensa? Insisteixo que ens ataquen. Però paguem-los el 100% del sou públic. No cal tenir en compte que el guàrdia civil mirés de fer-se el passaport perquè es veu que l'havia d'entregar a l'Audiència i el tenia caducat i només volia informar-se. És creïble. Els documents caducats són una creu per a tota la ciutadania. Encara que per anar de vacances a Eivissa o a Cadis no es necessita passaport. Tampoc es necessita passaport per anar a Itàlia, on governa el feixisme democràtic (per entendre'ns, si és que s'entén alguna cosa) amb un ministre d'Interior disposat a ser sempre una mala notícia. Ara Matteo Salvini ha prohibit l'entrada dels vaixells de l'ONG Proactiva Open Arms. "Els ports italians els veuran en una postal", ha dit. Tan maca com és la Itàlia de postal i tan lletja que la tornen alguns. D'Itàlia va ser l'equip femení de relleus que va guanyar l'or als Jocs Mediterranis (un acudit dolent a nivell organitzatiu, tanco parèntesis). Totes les dones que el formen són negres. Suposo que Salvini ja els ha enviat una postal. N'hi pot fer arribar una altra a Juan Carlos Monedero quan demana salvar els immigrants ni que sigui per si entre ells hi ha algun geni del futbol.

Ens cal una manifestació mundial que exigeixi la prohibició dels partits feixistes. Ens cal demostrar que som majoria. Això ho poso a dalt de la llista. Per tenir una possibilitat de refer-nos. Ara que tot fa tant de mal.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF